El secret del meu turbant. Nadia Ghulam i Agnès Rotger

El secret del meu turbant explica la història real de la Nadia, una noia afganesa que va patir greus ferides a la cara a causa d’una bomba llançada pels talibans l’any mil nou-cents noranta dos. En sortir de l’hospital dos anys més tard, els talibans havien agafat el poder i havien imposat el seu règim, en el qual les dones no tenien ni vot ni paraula. La Nadia va prendre la decisió de fer-se passar per noi; el seu germà havia mort a la guerra, el seu pare va perdre la noció de la realitat i, per tant, ella va haver d’agafar la responsabilitat de mantenir la família. Aquest secret el va mantenir durant deu anys, fins que va conèixer la Sara, una periodista catalana que va aconseguir una operació aquí a Catalunya per a ella.

És un llibre que t’enganxa des de la primera pàgina i que recomano molt llegir. A més a més, com es tracta d’una història real i la mateixa Nadia Ghulam ha estat partícip del llibre, fa que tot el que s’explica t’arribi amb més força i et sigui molt més fàcil connectar amb ella.

Autora del post: Laia Pitarch

Sense la mare. Gisela Pou

Any d’edició: 2008
Lloc d’edició: Barcelona
Editorial: Columna Edicions, S.A.
Nombre de pàgines: 262
ISBN: 978-84-664-0900-I

Argument
L’Emma Xifré dormia quan va sentir els seus pares, la Sílvia i el David, barallar-se. L’endemà, un camió carregat de llums de Nadal es va saltar un stop i el cotxe on viatjaven la Sílvia i l’Albert Xifré, el seu sogre, va acabar encastat contra l’aparador d’una botiga de núvies, en intentar esquivar-lo.
Una psicòloga, la Sara, es va fer càrrec del cas de l’Emma. Es tractava d’un cas de dol mal resolt per la negació de la mort de la seva mare. La Sara va intuir que no li costaria trobar l’escletxa per a apropar-se a l’Emma, però es va equivocar.

Breu valoració del llibre
L’autora narra de manera molt fluida dues històries que s’entremesclen en el temps actual i passat, i que de manera sorprenent mostren els lligams que uneixen una mare i una filla, des de diferents perspectives. Es tracta d’un collage ple de sentiments que comença desvelant el final i va obrint portes sense deixar indiferent el lector.

Autora del post: Miren Fernández de Álava

L’últim tren. Mercè Roca

Editorial: Columna edicions SA
núm. pàg. 192
Argument
És la història d’una separació d’un matrimoni ja acabat on cap dels dos desitja fer-li mal a l’altre. Una història d’amor, de dominació, de submissió, de silencis cada cop més prolongats, de pors, de solituds i de retrets callats al llarg dels anys de convivència.
El llibre es divideix en tres parts. Les dues primeres ens ve representada a través de dos llargs monòlegs d’ella ( la Teresa) i d’ell ( l’Andreu) i la tercera part trobem una narració en tercera persona on trobem una narració en tercera persona on trobem les reaccions, els sentiments, el perquè havien arribat fins a aquest punt.
Una història trista on podem veure que ella és una dona amb èxit a la feina, però amb un fracàs matrimonial, i ell és un desastre laboral però ha trobat l’amor en una altra dona.

Autora del post: Carme Ruiz Reinoso

El silenci de les vinyes. Gisela Pou

Editorial: Planeta
núm. pàg. 456

Argument
El silenci de les vinyes és una novel.la plena de sensacions. La història es desenvolupa a San Sadurní d’Anoia on narra la vida de la saga dels Brucat, la matriarca l’Aurora Brucat del Bas n’és la principal protagonista, una dona fresa, intel·ligent, orgullosa i incapaç de perdonar. La seva ambició de poder la fa casar-se amb el Raimon Brucat que pertanyia a una de les famílies més poderoses de la comarca del Penedès, es van convertir en una parella que va aprendre a tolerar-se amb respecte. Del matrimoni van néixer cinc fills, quan el gran el Biel s’anava a casar, succeeix un tràgic accident, la mort del seu fill predilecte el Xavier. Aquest fet canviarà les seves vides no només del Brucat també dels Montferrer un altres protagonistes. S’acaba esbrinant que va ser un homicidi no un accident fet dòna peu a traïcions i venjances.
L’autora diu que el cava ” és un personatge més”.

Autora del post: Pilar Peiro Monleon

El carrer estret. Josep Pla

Editorial: Edicions Destino SA. 229 pàg.

La novel•la es dedica a relatar la vida d’un poble imaginari de Catalunya, Torrelles i concretament d’un carrer, el carrer Estret des del punt de vista del nou veterinari del poble i de la seva minyona.

Argument:

Un home jove, de Barcelona, viatja cap a Torrelles per ser el seu nou veterinari després de la mort de qui el precedí. Quan arriba lloga habitació en una fonda poc cuidada. Després d’instal•lar−s`hi decideix anar a visitar donya Pura, vídua de l’antic veterinari per donar−li el condol. S’entenen i la senyora li aconsella on ha d’anar pel lleure i amb qui s’ha de relacionar, a més, li recomana que llogui una casa al carrer Estret i que es busqui una minyona. L’home, efectivament, lloga el piset i donya Pura s’encarrega de buscar−li una minyona, la Francisqueta. Així doncs, comença la convivència d’aquestes dues persones i, com que resulta que la dona és la persona més xafardera del poble, l’home ha de sofrir els seus comentaris i saber el que pensa de tothom i què fan i perquè ho fan. Així, arriba a assabentar−se de les xafarderies del poble i això li permet conèixer amb més exactitud la vida de tots els personatges del llibre.
El llibre, a part d’explicar una mica la vida de cada habitant, també ens fa algunes referències històriques com el fet que es separés la societat en burgesos, propietaris i proletariat i la introducció d’alguns invents com el cotxe.

Autor: Carles Farell. 6è vespre