Les claus de vidre. Lluís Arquer

Les Claus de vidre és una novel•la de gènere negre, on el protagonista, un detectiu barroer i poc  sotil que s’anomena Lluís Arquer, barceloní i amb oficina al carrer de Canuda, haura d’esbrinar els disset enigmes que aniran sorgint en aquesta novel•la narrada per en Jaume Fuster. Es tracta, doncs, de relats curts on els lectors tenen l’oportunitat de donar nom i cognoms al culpable tot avançant-se al mateix Arquer, que en les pàgines finals del llibre ens revela la solución de cada cas i ens explica com ha arribat a la solució.

Fantàstica novel•la de gènere negre.Molt ben redactada, amena i fácil de llegir i entendre. L’Autor, mitjançant el mestre  de l’enigma Lluís Arquer, fa que el lector es trobi immers dintre de la novel•la i hi participi. En definitiva, ens trobem davant d’un llibre molt recomanable per a tota mena de públics i edats.

Autor del post:  Josep Guixé Ancho (6e tarda)

El Monestir de l’amor secret. Maria Dolors Frarrés

El Monestir de l’amor secretMaria  Dolors Frarrés amb el seu llibre El Monestir de l’amor secret, porta el lector a la Catalunya del segle XIV, concretament al monestir de Sant Llorenç del Munt situat a Osona.  L’autora ens deixa entreveure un monestir fosc, humit, aïllat de la població, envoltat d’una natura freda. Un monestir on  conviuen uns monjos dedicats a l’oració mestre als afores l’ombra de  l’epidèmia de Pesta Negra, combinat amb el debat que produeix l’existència de dos pontífexs de l’Església, convulsiona  tota la població civil i religiosa. Dins d’aquest paisatge tan ombrívol neix una llum d’amor pur, sense condicions, alegre i passional, fins i tot podem dir espiritual, un amor entre dos joves monjos:  el metge Galzeran de Monsingle, i el traductor Berenguer de Vallclara. Tot dos provenen de famílies benestants, són cultes, intel•ligents i atractius tanmateix fugen del seu passat, un   lluita contra la seva homosexualitat i el copista, l’Àngel blond, fuig del record del seu pare.
Tots dos conviuen i treballen junts, però sense poder evitar-ho neix una atracció i amor entre ells. Han de lluitar per mantenir la disciplina del celibat i no pecar, però finalment cedeixen sense recança.
L’autora ens relata aquesta passió, en l’hora quieta. D’una manera neta, pura, franca, bondadosa, sensible, aconsegueix que  el lector s’oblidi del fet que són dos homes els que s’estimen i només veu dues persones i res més, sense cap mena d´ hipocresia, ni tabú. Un secret que al cap i a la fi tothom reconeix en els seus esguards, en les seves paraules, en les moixaines  que es dediquen amb tanta tendresa.
El llibre és una mica dens de llegir, i el seu llenguatge és culte i  elaborat. Fa servir molts personatges que et poden atabalar al començament, però de seguida connectes quan t’explica el secret de cadascun.
Al final del llibre la lectura resulta més ràpida, no te n’adones i ja estàs enganxat, ja no pots deixar de llegir fins a saber què serà dels dos enamorats.

Autora del post: Yolanda Castiñeiras

Maig era un mes sense pluja. Vicent Usó

Argument

Maig era un mes sense plujaUna advocada d’ofici narra en primera persona el cas de Màrius: un jove detingut i acusat de traficar amb droga, concretament, heroïna. L’advocada té seriosos dubtes a l’hora de plantejar el cas perquè el reu li ho explica d’una manera boirosa, és a dir, creuant els límits entre la realitat i la ficció.

Anys després, li concedeixen la llibertat provisional, per a sorpresa de la seva advocada, perquè confessa qui li va proporcionar l’heroïna que intentava col•locar el dia de la seva detenció. Paral•lelament, l’advocada rep una carta que desmunta tota la història que Màrius li havia narrat i es confirmen les seves sospites.

Breu valoració del llibre
Es tracta d’una narració que tracta una temàtica interessant, el dilema de discernir on hi ha la veritat de la mentida, però a vegades la lectura, tot i que les històries són intenses, no és àgil. La trama no m’ha captivat, fins a les darreres pàgines, i m’ha deixat indiferent (tot i que les meves expectatives eren altes).

Autor del post: Miren Fernández

Amor captiu. Gabriel Janer Manila

Amor captiuEn aquesta novel•la se’ns narra la història del segrest i captiveri d’Helena, una innocent noia de dotze anys que viu a la ciutat de Palma de Mallorca.
En Johann, el seu raptor, és un galerista d’art de quaranta anys que viu a la seva finca familiar, situada als afores de la ciutat, amb la seva  mare i una vella criada. El segrestador manté l’Helena reclosa en una pètria i petita cambra subterrània d’aquesta finca durant set anys. La seva intenció no és fer-li cap mal, sinó tot el contrari ell té la intenció de modelar-la al seu gust, talment com faria un artista en la creació de la seva obra, però també vol protegir-la i aïllar-la d’un món que ell considera pervers i obscur.
Una trama política i urbanística fan possible que finalment Helena aconsegueixi escapar-se del seu captiveri. Ja té dinou anys i és tota una dona que gràcies als seus records d’infantesa ha aconseguit mantenir-se viva i no embogir.
Mentre Helena relata la història del seu captiveri, al jutge encarregat del seu cas, afloren en ella sentiments ambivalents: de por i ràbia, però també un amor i un desig incomprensibles envers el seu carceller.
En aquesta novel•la hi ha diverses crítiques soterrades: a la corrupció política, a la destrucció del territori i el patrimoni cultural, a la hipocresia, a la manca de llibertat … L’autor, fent un ús magistral de metàfores i descripcions bellament  poètiques,  fa palesa al llarg de tota l’obra una gran ambivalència en els sentiments dels seus personatges, però no s’arrisca a aprofundir massa en les implicacions psicològiques que això comporta.

Autora del post : Teresa Ruiz

Els taxistes del tsar. Joan Daniel Bezsonoff

Els taxistes del tsar

Barcelona, 2007.

Joan Daniel Bezsonoff, tot i el cognom rus, és un autor de la Catalunya del Nord. Tots els seus avantpassats provenen del Rosselló. Només l’avi patern, del qual ha heretat el cognom i a qui l’autor no va arribar a conèixer, era rus. A partir del seu interès per la figura del padrí, l’autor basteix una particular crònica familiar barrejada amb el relat de les vivències més íntimes i del propi pensament. El resultat és un relat singular i inclassificable en què Bezsonoff, a tall del millor acròbata, salta d’una banda a una altra i, entremig, expressa les seves contradiccions identitàries. Tot plegat amb un humor original i amb la llengua pròpia de la Catalunya del Nord.

Autora del post : Núria dLV (6è Vespre)

Goya. Llums I Ombres (CaixaForum. Barcelona)

Fins al 24 de juny teniu l’oportunitat de visitar l’exposició Goya. Llums i ombres a la seu del CaixaForum de Barcelona. Es tracta d’una selecció de pintures, gravats i dibuixos procedents del Museu del Prado (Madrid) i que aquí es presenten de forma cronològica i agrupades per temàtiques: els autoretrats, les escenes més amables i costumistes realitzades per a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, els retrats de personatges de la cort i de la família reial i els gravats i dibuixos de les sèries les “Caricatures, somnis i capritxos”, els “Desastres de la guerra”, la “Tauromàquia” i els “Disbarats”. En totes les obres de Goya s’aprecia una crítica a la societat, sense concessions als poderosos ni tampoc benevolència envers els grups més populars, dels quals rebutja la ignorància, la superstició o el maltractament a les dones i als infants. Entre els quadres més coneguts destaquen “La maja vestida“, “l’Autoretrat de 1815”, “La gallina cega” o els

retrats de Carles IV i dels seus ministres Floridablanca i Jovellanos.
Els plafons explicatius i els comentaris que acompanyen cada obra fan entenedora la mostra i guien el visitant per la vida i l’obra de Francisco de Goya. L’entada és gratuïta i els horaris són amplis, de dilluns a diumenge de 10 a 20h. Amb visites guiades prèvia concertació, activitats per a famílies i grups escolars i un cicle de conferències. Per a més informació: http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/goya_ca.html

Autora del post: Núria dLV (6è Vespre)

Els amants volàtils. Isidre Grau

Argument
Aquesta història té com a protagonista a en Maurici, un home madur, escriptor, que tot just ha acabat la seva última obra quan una veïna seva i antiga amant, l’Adela,Els amants volàtils li truca a la porta per explicar-li la seva última relació sentimental i li demana com a favor que l’escrigui per tal que ella pugui passar pàgina i seguir endavant. A partir d’aquí en Maurici és lliure de fer el que vulgui amb la història. Tot i que primer es mostra reticent a escriure, de mica en mica es van originant diferents successos que fan que la història d’en Sergi i la Marta, els protagonistes de la novel·la, vagi naixent en el cap de l’escriptor.

Valoració
Faig una valoració positiva de l’obra. El tema principal són les relacions amoroses que es donen entre persones amb una certa maduresa que ronden els 50-60 anys, penso que per a mi, que sóc una lectora jove, hi ha aspectes que em queden una mica lluny de la meva realitat actual i que en moments han fet que desconnecti una mica de la història, ja que no em veia reflectida en les situacions que es donaven. A més m’hauria agradat que la part on el protagonista explica com va crear la història fos més curta.

Autora del post: Marta Roman Fasanar