Pa amb xocolata. Teresa Roig


Editorial: Anàlisi
Any d’edició: 2008.
Pàgines: 313
ISBN: 978-84-936601-3-0
Idioma: Català, inclou expressions pròpies dels dialectes corresponents de la zona i de l’època: l’ italià, el lleidatà i el piemontès.
Han passat 67 any des que va succeït tot,  i en Llibert torna a casa seva, el seu vell cor reneix envoltat d’aquella aroma de xocolata i les veus de la seva infantesa. La Pa amb xocolatanovel•la ens situa a la vila d’Agramunt a començaments de la guerra civil espanyola.
Una vesprada d’estiu, en Llibert veu un estel fugaç entre els núvols, als afores del poble, però no era un estel sinó un pilot italià de l’Aviaziones Legionaria que, en el transcurs d’una missió secreta, ha patit un accident. I no sols ha perdut el seu avió…també la memòria.  Una forta amistat neix entre el nen i el pilot italià a qui  bateja amb el nom de Tino.
El pilot aconsegueix guanyar-se el respecte i l’estimació del poble i és a Agramunt on troba l’amor i la família que no aconsegueix recordar. Amb il•lusió i coratge torna a obrir la fàbrica de xocolata, la qual és l’ànima dels vilatans. La pau i la felicitat es trenca amb la guerra civil espanyola, els agramuntins només volen viure en pau, però les famílies es veuen obligades a pertànyer a un bàndol. La fam, la misèria, la por i les penúries  passen a ser els protagonistes, el lector ja no ensuma l’aroma de xocolata, la coca d’arengades, la sopa de farigola, sinó olor de sang, la ferum de pixats, la brutícia, la foscor, l’angoixa, els cossos mutilats, la fortor dels cossos moribunds, les famílies fugint en la foscor del bosc… Però com va escriure en Tino en el seu quadern ” la pitjor guerra és la que cada home porta dins seu”.
Després d’haver-me llegit el llibre dues vegades només puc dir una paraula “m’ha enganxat”. En un primera part l’autora ens presenta els personatges amb els seus secrets i  misèries, potser aquesta primera part és una mica lenta, però quan fas una segona lectura acabes lligant caps amb la segona part. En la segona part les referències històriques són abundants, i els protagonistes es mostren nus al lector. La solidaritat, l’amor, la passió, la innocència, el coratge, són alguns dels sentiments que envolten la lectura. El llenguatge és senzill i les paraules desconegudes es poden deduir fàcilment pel context. L’acció és més ràpida i transmet una angoixa al lector, fins i tot pot arribar al punt de fer-te un nus a la gola. Només trobes un descans al final del llibre quan tornes a la vila d’Agramunt reconstruïda pels mateixes que la vàrem derruir.
Recomano tenir a mà un bocí de xocolata, perquè tal i com succeeix amb altres llibres et vénen unes ganes incontrolables de menjar, en aquests cas, xocolata.

Autora del post : Yolanda Castiñeiras

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s