El Monestir de l’amor secret. Maria Dolors Frarrés


El Monestir de l’amor secretMaria  Dolors Frarrés amb el seu llibre El Monestir de l’amor secret, porta el lector a la Catalunya del segle XIV, concretament al monestir de Sant Llorenç del Munt situat a Osona.  L’autora ens deixa entreveure un monestir fosc, humit, aïllat de la població, envoltat d’una natura freda. Un monestir on  conviuen uns monjos dedicats a l’oració mestre als afores l’ombra de  l’epidèmia de Pesta Negra, combinat amb el debat que produeix l’existència de dos pontífexs de l’Església, convulsiona  tota la població civil i religiosa. Dins d’aquest paisatge tan ombrívol neix una llum d’amor pur, sense condicions, alegre i passional, fins i tot podem dir espiritual, un amor entre dos joves monjos:  el metge Galzeran de Monsingle, i el traductor Berenguer de Vallclara. Tot dos provenen de famílies benestants, són cultes, intel•ligents i atractius tanmateix fugen del seu passat, un   lluita contra la seva homosexualitat i el copista, l’Àngel blond, fuig del record del seu pare.
Tots dos conviuen i treballen junts, però sense poder evitar-ho neix una atracció i amor entre ells. Han de lluitar per mantenir la disciplina del celibat i no pecar, però finalment cedeixen sense recança.
L’autora ens relata aquesta passió, en l’hora quieta. D’una manera neta, pura, franca, bondadosa, sensible, aconsegueix que  el lector s’oblidi del fet que són dos homes els que s’estimen i només veu dues persones i res més, sense cap mena d´ hipocresia, ni tabú. Un secret que al cap i a la fi tothom reconeix en els seus esguards, en les seves paraules, en les moixaines  que es dediquen amb tanta tendresa.
El llibre és una mica dens de llegir, i el seu llenguatge és culte i  elaborat. Fa servir molts personatges que et poden atabalar al començament, però de seguida connectes quan t’explica el secret de cadascun.
Al final del llibre la lectura resulta més ràpida, no te n’adones i ja estàs enganxat, ja no pots deixar de llegir fins a saber què serà dels dos enamorats.

Autora del post: Yolanda Castiñeiras

Un pensament sobre “El Monestir de l’amor secret. Maria Dolors Frarrés

  1. JO CONFESSO

    Jaume Cabré

    L’0bra que us presento pot ser considerada dins la categoria de novel•la total. La novel•la total és aquella que viu i creix dins el seu propi univers de ficció aprofundint en l’experiència i l’angoixa vital de l’individu. El text és un món tancat, un món de ficció que té molt a veure amb la realitat però que no ho és. Aquest tipus de novel•la no fa concessions al lector. És aquest lector que ha d’aprofundir en el món ficcional per extreure’n les relacions amb la realitat i les reflexions vitals que s’hi proposen en l’obra.
    Es consideren novel•les totals títols tan reconeguts com A la recerca del món perdut de Marcel Proust; El Quixot de Cervantes; Guerra i pau de Tolstoi; La muntanya màgica de Thomas Mann, Cent anys de soledat de García Márquez etc.
    Per tant considero que aquesta obra i la trajectòria del seu autor serien susceptibles d’optar, fins i tot, al premi Nobel, us asseguro que faig aquesta afirmació sense exagerar gens ni mica.
    La tècnica narrativa pot semblar dificultosa per el canvi constant de narrador però si llegim acuradament, veurem que és el sistema perfecte per fer interactuar els diversos i complexos mons i èpoques que composen la teranyina d’esdeveniments. El llenguatge planer i precís, a vegades mundà ens fa comprendre amb facilitat el món interior dels personatges, ens permet penetrar a la seva intimitat que ben bé pot ser la nostra.

    El personatge central ens explica la història de la seva vida poc abans de perdre la memòria en un esforç últim per reconciliar-se amb el món i sobretot amb la persona que més ha estimat. A ella li parla després de morta: he escrit davant d’aquesta mena d’altar fet pels teus dibuixos sense defallir, com si participés en una carrera entre la memòria i l’oblit, que serà la meva primera mort.
    L’Adrià Ardèvol és un nen superdotat que aconsegueix des de ben petit dominar multitud d’idiomes i que, en aquest sentit, és utilitzat pel seu pare que necessita guarir les seves frustracions. El pare de l’Adrià va ser un monjo molt cultivat que va arribar fins i tot al Vaticà. Allà es va enamorar d’una noia a la que va deixar embarassada i a la que va abandonar. Va penjar els hàbits i, aprofitant els seus coneixements d’art, la seva rica cultura i la seva capacitat per maniobrar, es va dedicar a recórrer tota Europa comprant objectes d’art: antics manuscrits autèntics, quadres de gran valor, incunables…amb aquets negocis va muntar una tenda d’antiguitats que era molt més que això: era un recull no només de cultura sinó de la seva gran ambició i de la seva mesquinesa.
    Són els anys de la Segona Guerra Mundial, Fèlix Ardèvol, el pare de l’Adrià, se’n aprofita del extermini jueu per aconseguir el que es proposa sense gaires escrúpols. D’aquestes “transaccions” i de les seves conseqüències romandran diversos objectes, dos d’ells es fan transversals en el sentit de l’obra: un violí del segle XVIII, un Storioni codiciat per músics i col•leccionistes de tot el món la història del qual amaga un seguit de crims, i un tovalló de quadrets. Aquests objectes donen continuïtat al fet narratiu.
    Tot i que la història del violí és molt més antiga i l’autor ens la fa saber, a la vida de l’Adrià aquest dos objectes parteixen del mateix punt: el moment en que la SS entra en la casa d’una família jueva i se’ls emporta cap a Auschwitz. El violí tan apreciat era la joia de la família i se’l queda un metge alemany; el tovalló no li van poder prendre a una de les filles petites que després va ser sotmesa a aberrants experiments mèdics.
    Violí i tovalló construeixen històries diferents i paral•leles que acaben confluint en un moment de la vida de l’Adrià. El violí és seu, legalment, i ha estat un factor clau a la seva vida, té la promesa feta al pare de que mai es desprendrà d’ell, però l’home que ve a demanar-li-ho porta el tovalló de quadrets a les mans.
    Al mateix temps, entrant i sortint de la vida de l’Adrià, està el seu gran amor, la Sara Voltes Esptein, jueva. L’Adrià l’estima per sobre de totes les coses, però quan la Sara li demana que retorni el violí al seu verdader amo, se l’estima, a la Sara, per sobre del que estima el violí i de tot el que significa per ell?
    La novel•la és per tant una novel•la total atès que al voltant dels objectes i del que representen pels personatges ens parla de totes les passions humanes: de la maldat profunda i que turmenta des de sempre a la humanitat; de l’ amor indestructible, de l’amistat sense condicions, del valor de l’art com a refugi; del poder; de la violència sense sentit…
    La novel•la és la confessió d’un ésser humà que se sap vulnerable, imperfecte, que es reconeix, en moltes ocasions, com a incapaç d’entendre el món i d’entendre’s a sí mateix. Per això aquest esforç de memòria quan té consciència de que l’està perdent.
    Recomano vivament la seva lectura que ens porta a una reflexió irrefugible sobre la condició humana.

    L’0bra que us presento pot ser considerada dins la categoria de novel•la total. La novel•la total és aquella que viu i creix dins el seu propi univers de ficció aprofundint en l’experiència i l’angoixa vital de l’individu. El text és un món tancat, un món de ficció que té molt a veure amb la realitat però que no ho és. Aquest tipus de novel•la no fa concessions al lector. És aquest lector que ha d’aprofundir en el món ficcional per extreure’n les relacions amb la realitat i les reflexions vitals que s’hi proposen en l’obra.
    Es consideren novel•les totals títols tan reconeguts com A la recerca del món perdut de Marcel Proust; El Quixot de Cervantes; Guerra i pau de Tolstoi; La muntanya màgica de Thomas Mann, Cent anys de soledat de García Márquez etc.
    Per tant considero que aquesta obra i la trajectòria del seu autor serien susceptibles d’optar, fins i tot, al premi Nobel, us asseguro que faig aquesta afirmació sense exagerar gens ni mica.
    La tècnica narrativa pot semblar dificultosa per el canvi constant de narrador però si llegim acuradament, veurem que és el sistema perfecte per fer interactuar els diversos i complexos mons i èpoques que composen la teranyina d’esdeveniments. El llenguatge planer i precís, a vegades mundà ens fa comprendre amb facilitat el món interior dels personatges, ens permet penetrar a la seva intimitat que ben bé pot ser la nostra.

    El personatge central ens explica la història de la seva vida poc abans de perdre la memòria en un esforç últim per reconciliar-se amb el món i sobretot amb la persona que més ha estimat. A ella li parla després de morta: he escrit davant d’aquesta mena d’altar fet pels teus dibuixos sense defallir, com si participés en una carrera entre la memòria i l’oblit, que serà la meva primera mort.
    L’Adrià Ardèvol és un nen superdotat que aconsegueix des de ben petit dominar multitud d’idiomes i que, en aquest sentit, és utilitzat pel seu pare que necessita guarir les seves frustracions. El pare de l’Adrià va ser un monjo molt cultivat que va arribar fins i tot al Vaticà. Allà es va enamorar d’una noia a la que va deixar embarassada i a la que va abandonar. Va penjar els hàbits i, aprofitant els seus coneixements d’art, la seva rica cultura i la seva capacitat per maniobrar, es va dedicar a recórrer tota Europa comprant objectes d’art: antics manuscrits autèntics, quadres de gran valor, incunables…amb aquets negocis va muntar una tenda d’antiguitats que era molt més que això: era un recull no només de cultura sinó de la seva gran ambició i de la seva mesquinesa.
    Són els anys de la Segona Guerra Mundial, Fèlix Ardèvol, el pare de l’Adrià, se’n aprofita del extermini jueu per aconseguir el que es proposa sense gaires escrúpols. D’aquestes “transaccions” i de les seves conseqüències romandran diversos objectes, dos d’ells es fan transversals en el sentit de l’obra: un violí del segle XVIII, un Storioni codiciat per músics i col•leccionistes de tot el món la història del qual amaga un seguit de crims, i un tovalló de quadrets. Aquests objectes donen continuïtat al fet narratiu.
    Tot i que la història del violí és molt més antiga i l’autor ens la fa saber, a la vida de l’Adrià aquest dos objectes parteixen del mateix punt: el moment en que la SS entra en la casa d’una família jueva i se’ls emporta cap a Auschwitz. El violí tan apreciat era la joia de la família i se’l queda un metge alemany; el tovalló no li van poder prendre a una de les filles petites que després va ser sotmesa a aberrants experiments mèdics.
    Violí i tovalló construeixen històries diferents i paral•leles que acaben confluint en un moment de la vida de l’Adrià. El violí és seu, legalment, i ha estat un factor clau a la seva vida, té la promesa feta al pare de que mai es desprendrà d’ell, però l’home que ve a demanar-li-ho porta el tovalló de quadrets a les mans.
    Al mateix temps, entrant i sortint de la vida de l’Adrià, està el seu gran amor, la Sara Voltes Esptein, jueva. L’Adrià l’estima per sobre de totes les coses, però quan la Sara li demana que retorni el violí al seu verdader amo, se l’estima, a la Sara, per sobre del que estima el violí i de tot el que significa per ell?
    La novel•la és per tant una novel•la total atès que al voltant dels objectes i del que representen pels personatges ens parla de totes les passions humanes: de la maldat profunda i que turmenta des de sempre a la humanitat; de l’ amor indestructible, de l’amistat sense condicions, del valor de l’art com a refugi; del poder; de la violència sense sentit…
    La novel•la és la confessió d’un ésser humà que se sap vulnerable, imperfecte, que es reconeix, en moltes ocasions, com a incapaç d’entendre el món i d’entendre’s a sí mateix. Per això aquest esforç de memòria quan té consciència de que l’està perdent.
    Recomano vivament la seva lectura que ens porta a una reflexió irrefugible sobre la condició humana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s