Lèxic


Vocabulari i Frases Fetes

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

29 pensaments sobre “Lèxic

  1. Vocabulari del llibre CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, de Matthewt TREE

    Exabrupte: Cosa dita bruscament, sense preàmbul. Respongué amb un exabrupte.
    Potiner: Que fa coses que embruten. Barroer a fer les coses.
    Frisar: Impacientar-se vivament. No frisis, home: tard o d’hora ell vindrà.
    Astorat: Fortament sorprès, admirat, atònit. Em va deixar astorat.
    Esprimatxada: Prim per l’alçada que té. És alta i esprimatxada.
    Entaforar: Amagar, especialment en un forat, en un racó, en un amagatall. On has entaforat el martell, que no el trobo enlloc?
    Bigarrat: Que té diferents colors discordants, mal combinats.
    Malastruc: Desgraciat. Que porta desgràcia.
    Bleix: Acció de bleixar, respiració cansada.
    Lacòniques: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.
    Fotesa: Cosa de poca importància.
    Excrescència: Formació de teixit que sobresurt d’una superfície orgànica.
    Llimac: Mol•lusc gastròpode terrestre del gènere Limax, pulmonat, sense closca o amb closca rudimentària, de cos fusiforme, la pell del qual segrega una mucositat abundosa.
    Cofoi: Satisfet i envanit alhora.
    Ufanosa: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure. No n’està pas poc, d’ufanós, del seu triomf! Que cria ufana. Quines plantes tan ufanoses, en aquest jardí!
    Fatu: Ple de presumpció, de vanitat infundada.
    Dom: Massa rocosa en forma de cúpula, obelisc o cilindre, que pot assolir una alçària de 100 a 500 metres, formada al cràter d’un volcà per una lava molt viscosa que es refreda sense fluir i que surt progressivament com si fos un tap. Formació salina que adopta aquesta forma.
    Empeltar: Inserir (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) en una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent. Inserir (una porció d’un teixit viu) en una lesió de manera que s’estableixi una unió orgànica. Encomanar (una qualitat, una habitud, etc.).
    Carrincló: Mancat de distinció, de consistència, d’originalitat. Una obra carrinclona. Un autor carrincló. És un carrincló. Provincià, localista.
    Estrafet: Contrafet. Tort, desviat de la forma regular, deforme. Té el cos contrafet.
    Entortolligar: Corbar (alguna cosa) de manera que formi un o més cercles o espires al voltant d’una altra cosa.
    Esfilagarsar: Convertir un tros (de roba) en filagarsa. Desfilar-se per l’ús.

  2. Llibre llegit: Manuel de Pedrolo (1974). Mecanoscrit del segon origen. Edició a cura de Carme Ballús Molina (2003). Barcelona, Edicions 62, 254 pàgines.

    VOCABULARI:

    1. Pregonesa: Qualitat de pregon; cosa pregona; profunditat. 
    Ex: “Quan ja nedava cap a les pregoneses”. (Pàg. 32).

    2. Refilet: Ornament del cant o del so instrumental, que és una successió de notes lleugeres sobre una mateixa síl•laba.
    Ex: “Van sentir un inesperat refilet que els va fer girar cap a la finestra del pati”. (Pàg. 38).

    3. Destral: Eina de tall formada per una fulla acerada proveïda d’un mànec de fusta, en angle recte, en el mateix pla de la fulla.
    Ex: “Al darrer moment, hi van afegir dues destrals”. (Pàg. 45).

    4. Maldar: Esforçar-se, procurar obtenir un resultat.
    Ex: “Maldava per escapar-se’n”. (Pàg. 50).

    5. Ensumar: Aspirar amb força l’aire pel nas. Sentir l’olor d’alguna cosa.
    Ex: “Ella, sense moure’s, ensumà, però no se sentia cap mena de fortor”. (Pàg. 67).

    6. Anar a jóc: Anar a dormir o ésser en el lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per extensió, dels altres animals i de les persones.
    Ex: “I se n’anaven a jóc així que es feia fosc”. (Pàg. 77).

    7. Parrac: Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir.
    Ex: “En restava l’esquelet sota els parracs de la roba consumida per la hivernada”. (Pàg. 90).

    8. Esma: Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa.
    Ex: “De dia es movia com una somnàmbula, gairebé d’esma”. (Pàg. 91).

    9. Sebollir: Soterrar, posar dins la tomba.
    Ex: “Hi van sebollir la criatura vinguda d’un altre món “. (Pàg. 104).

    10. Mainadera: Dona o noia encarregada de guardar un infant o infants.
    Ex: “Prop dels bancs de pedra on havien segut les mares o les mainaderes”. (Pàg. 109).

    11. Postada: Prestatge. Peça plana de fusta o de pedra posada horitzontalment per a servir de sosteniment a vaixella, llibres, roba o altres objectes.
    Ex: “Ja no els cabia res més a les postades”. (Pàg. 121).

    12. Gebre: Gelada, aigualera glaçada. Conjunt de cristalls de glaç que provenen de la sublimació de vapor d’aigua atmosfèric quan aquest entra en contacte amb una superfície amb temperatura inferior als 0ºC.
    Ex: “Els camps eren coberts d’una minsa capa de gebre”. (Pàg. 125).

    13. Tossa: Volum que presenta algú o alguna cosa. Embalum, massa considerable que un cos presenta, sia de persona o animal, sia de cosa inanimada.
    Ex: “Li assenyalà una tossa estranya a l’horitzó, on de bon matí no hi era”. (Pàg. 137).

    14. Penell: Aparell per a assenyalar la direcció del vent, que consta generalment d’una sageta capaç de girar per l’acció del vent al voltant d’un eix vertical.
    Ex: “Les van provar contra un penell que encara presidia una teulada”. (Pàg. 139).

    15. Cobejar: Desitjar fortament o immoderadament la possessió d’una cosa o d’una persona.
    Ex: “La tocava amb una cobejança latent”. (Pàg. 144).

    16. Fer un vaitot: posar tots els recursos o tot l’esforç per fer o obtenir una cosa
    Ex: “Un dia van fer un vaitot i, si fa no fa pels mateixos camins i carreteres que els havien dut a ciutat, tornaren a Benaura”. (Pàg. 150).

    17. Argüir: Donar raons a favor o en contra d’una opinió, proposició, mesura.
    Ex: “El noi argüí”. (Pàg. 164).

    18. Esfereir: Colpir d’espant.
    Ex: “Els llibres enumeraven una quantitat tan grossa de possibles pegues que n’hi havia per esfereir-se de debò”. (Pàg. 194).

    19. Ara i adés: De tant en tant, de vegades, intermitentment. 
    Ex: “Sovint, ara i adés, hi havien pensat, en la caça”. (Pàg. 207).

    20. Cassigall: Parrac, tros de roba esquinçat o dolent.
    Ex: “I hi penjaren, a intervals més o menys regulars, tot de cassigalls de roba que l’aire feia moure”. (Pàg. 213).

    21. Boïc: Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra, que es crema i s’escampa com a adob.
    Ex: “Van fer així mateix una bona quantitat de boïcs tot a l’entorn amb la intenció d’encendre’ls quan les plantes sortissin”. (Pàg. 213).

    22. Encarcarar: Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid.
    Ex: “Perquè el cos s’havia enfredorit i s’encarcarava”. (Pàg. 221).

  3. Llibre llegit: VILANOVA I VILA-ABADAL, Maria (2013): London is London. Barcelona, Edicions Témenos, Col.lecció Argumenta, núm. 10, 459 pàgines.

    VOCABULARI

    1. Combregar: rebre la comunió.
    Pàg. 16: “ …, si bé que els diumenges els deia que anava a missa i a combregar,…”
    2. Balbes: Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc. E
    Pàg. 24: “… li costava respirar , els braços li pesaven i tenia les mans balbes.”
    3. Esbatussat: barallar-se.
    Pàg. 42: “Un li deia una cosa i l’altra, tot el contrari. Evidentment, s’havien esbatussat.”
    4. De gairell: paraula que s’utilitza en l’expressió de gairell, amb què s’indica què una cosa no va recta, sinó inclinada cap a un costat.
    Pàg. 50: “ Alguna cosa havia passat amb la frontissa i la porta estava de gairell.”
    5. Anguniejar: produir o sentir angoixa o neguit. Angoixar.
    Pàg. 51: “ Ja no era la seva tria i el fet de no saber per què s’havia de quedar, encara l’anguniejava més”
    6. Escardalenc: que és molt prim.
    Pàg. 87: “ Un xicot escardalenc i alt com un sant Pau,…”
    7. Gruar: desitjar de manera intensa i ansiosa alguna cosa que es fa esperar molt.
    Pàg. 91: “Va decidir que li ho faria gruar i trucaria l’endemà, que d’emocions, ja n’havia tingut prou,…”
    8. Vànova: peça grossa de punt o de ganxet que es posa al damunt dels llençols i les mantes i que fa d’abric o d’adornament. Sinònim: cobrellit.
    Pàg. 101: …, una cadira i una taula de color verd poma i la vànova del seu llit feta de robes diferents i d’estampats virolats”.
    9. Esgarip: So de veu molt fort i agut. Sinònim: xiscle.
    Pàg. 145: “…, aleshores no es podia ni imaginar fins on s’haurien sentit els esgarips.”
    10. Abellir: sentir el desig de fer o de posseir una cosa.
    Pàg. 148: “ Al tiet no li abellia quedar-se sol.”
    11. Plànyer: Sentir pena i dolor per la desgràcia o el sofriment que pateix una altra persona. Sinònim: compadir.
    Pàg. 193:”… “T’hi hauras d’acostumar”,li hauria dit la seva mare, que no era massa donada a plànyer els fills per foteses”.
    12. Coça: Moviment violent que fa un cavall, un ase, una mula,etc., amb una pota del darrera o totes dues. Sinònim: guitza.
    Pàg. 198: “… que veia que el que li havia explicat li havia caigut com una coça al fetge.”
    13. Entabanar: Omplir el cap a algú amb promeses o esperances que són enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
    Pàg. 234: “La Nadine els havia entabanat com havia pogut i havia aconseguit que la deixessin entrar…”
    14. Fitar: posar els senyals que marquen els límits d’un terme o d’una propietat.
    Pàg. 369: “Això ho van repetir vàries vegades, fitant ara l’una ara l’altra, tan l’assistent com el xicot negre”.
    15. Escarafalls: manifestaciones exagerades de rebuig. Només es fa servir en plural.
    Pàg. 377: “…, amb la il•lusió de qui ho té tot a punt, i sense fer escarafalls pel temps trigat.”
    16. Mullena: aigua o un altre líquid que s’adhereix a la superfície o a l’interior d’un cos.
    Pàg. 397: “…, que la Bet enyorava força, després de la grisor i la mullena de l’hivern londinenc”.
    17. Desgavell: desordre total.
    Pàg. 405: “…, s’hi relacionava amb normalitat i el desgavell en el qual vivien,…”
    18.Esqueixar: trencar o fer trossos una cosa amb una estirada.
    Pàg. 412: “Els records de la seva infantesa s’havien començat a esqueixar, i una angoixa punyent se li havia instal•lat al bell mig de l’estòmac,…”
    19. Escorcoll: obervació i examen d’una cosa, d’un lloc o d’una persona amb atenció, deteniment i minuciositat, per trobar alguna cosa que s’està buscant.
    Pàg. 422: “…havia entrar obrint la porta d’un cop i exhibint una ordre d’escorcoll”.
    20. Obtuari: notificació d’una defunció.
    Pàg. 430: “ En canvi, li va demanar que pensés una introducció per a l’obtuari.”

  4. BOYNE, John (2006): The Boy in the Striped Pyjamas.
    Traducció: Cussà Balaguer, Jordi (2007): El noi del pijama de ratlles. Grup Editorial 62, Empúries. 257 pàgines.

    Vànova, pàgina 36. ‘I ara fuig de la meva vànova’. Cobrellit d’abric i ornament.
    Lleixa, pàgina 37. ‘… i Gretel va aturar immediatament el gest de col•locar encara una altra nina terrorífica sobre una lleixa i es va girar per mirar-lo fixament’. Escudeller, prestatge per a posar-hi les escudelles o plats.
    Entabanar-la, pàgina 40. ‘Bruno mai no havia aconseguit entabanar-la amb res i estava força convençuda que era tampoc no l’estava enganyant…’. Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
    Ermàs, pàgina 43. ‘… com encendre en una nit d’hivern una petita espelma de llum al racó d’un castell enorme en un ermàs emboirat’. Erm-a, paratge inculte, no conreat.
    Escamots, pàgina 49. ‘Alguns portaven aixades i anaven precedits per escamots de soldats cap a un lloc on quedaven fora del seu camp de visió’. Conjunt d’un petit nombre de persones que van plegades.
    Heura, pàgina 74. ‘A vegades, quan feia una tarda calorosa, m’agradava asseure’m allà a fora, al sol, i dinar sota l’heura, vora la bassa’. Planta de la família de les araliàcies, amb arrels adventícies per mitjà de les quals s’arrapa als arbres i a les parets.
    Espona, pàgina 77. ‘… va preguntar-li suaument, asseient-se un moment a l’espona del llit de Bruno, cosa que no havia fet mai. Costat de llit.
    Embalbia, pàgina 90. ‘L’envoltava una atmosfera que l’embalbia de fred i li feia venir ganes de posar-se un jersei. Embalbir, fer tornar balb. Balb, entumit pel fred. Entumit, inflar.
    Colrats, pàgina 90. ‘Tenia els braços sorprenentment colrats pel sol i uns músculs que Bruno ja hauria volgut per a ell. Emmorenir la pell el sol, la intempèrie.
    Pruïja, pàgina 96. ‘… llambregava enrere en direcció a la seva germana i el jove soldat sentint una viva pruïja de tornar cap a allà…’. Picor viva. Ganes vehements de fer alguna cosa.
    Ràfec, pàgina 98. ‘… i va caure cap avall, amb un peu dins del ràfec mentre picava de cara contra el terra amb un so opac’. Part de la teulada que surt enfora de la façana.
    Envaís, pàgina 99. ‘… i només quan hi va arribar es va sentir prou segur per permetre que la sensació de mareig que l’inundava l’envaís completament…’. Penetrar en enemic en un país, una casa, amb la intenció de restar-hi.
    Greuges, pàgina 122. ‘Treure’t del cap els llibres novel•lescs i ensenyar-te alguna cosa més sobre els teus orígens. Sobre tots els greuges que t’han fet’. Ofensa de paraula o d’obra que mortifica greument; greu motiu de queixa.
    Fatxenda, pàgina 143. ‘… va dir Gretel, fent el fatxenda com solen fer les germanes’. Presumpció, parenceria. El qui tot ho fa per fer-s’hi veure.
    Emmidonar, pàgina 179. ‘Per no dir res de l’uniforme acabat de planxar i d’emmidonar’. Imprengnar de midó desfet amb aigua. Midó, fècula blanca i lleugera extreta de les llavors dels cereals i altres plantes.
    Engavanyat, pàgina 187. ‘-Perquè és un amic imaginari –va dir Bruno, esforçant-se al màxim a semblar engavanyat, com el tinent Kotler quan havia quedat atrapat explicant la història del seu pare a Suïssa’. Enfarfegar de roba. Enfarfegar, omplir d’un nombre excessiu d’adornaments, d’accessoris, d’elements subordinats, etc.
    S’espesseïa, pàgina 204. ‘Bruno se’l va quedar mirant, sentint com s’espesseïa l’atmosfera, sentint com Shmuel encongia les espatlles mentre allargava la mà per agafar una altra copa i la començava a fregar’. Espessor, qualitat d’espès. Dens, consistent. Es diu d’un líquid que té molta matèria sòlida en suspensió o solució.
    Grinyolaven, pàgina 240. ‘Les botes grinyolaven en el fang i Bruno va començar a gaudir de la passejada com mai abans’. Grinyolar, fer grinyols. Grinyol, soroll estrident causat pel fregadís en alguna cosa.
    Esmunyia, pàgina 240. ‘…la bota va quedar clavada al fang mentre el peu se li esmunyia de dins’. Fer passar lliscant per una estretor.
    Esbalaït, pàgina 246. ‘Bruno va obrir els ulls esbalaït pel que veia’. Deixar atònit, estupefecte; meravellar.
    Estrèpits, pàgina 251. ‘Va alçar els ulls cap al cel i mentre ho feia es va sentir un altre estrèpit fort, ara el so d’un tro…’. Soroll fort.

  5. Llibre llegit: Joc brut. Manuel de Pedrolo (1965): Edicions 62, 209 pàgines.

    I) Sines – Més amunt, les sines inflaven la brusa blanca (pàg.43) – Pits
    II) Llambregada – Ara i adés, però em llambregava interessada (pàg. 46) – mirada ràpida
    III) Cobejoses – …ignorant les ullades cobejoses de tots el mascles… (pàg. 52) –cobdicioses, envejoses
    IV) Esquitllentes -…sols o acompanyats, passaven per la Diagonal i miraven francament o d’esquitlletes.(pàg. 52) – d’amagat
    V) Corrua -Ens havíem aturat davant una corrua de cotxes (pàg. 54) – munió o grup nombrós en forma de filera
    VI) Grum – jo havia treballat de grum en una oficina (pàg. 58) – jove que fa els encàrrecs o gestions
    VII) Brandar – Però ella brandava el cap i féu (pàg. 63) – moviment oscil•lant
    VIII) Marfons – Tens desig de mi, et marfons de ganes (pàg. 66) – desitjar amb força
    IX) Aqueferats – viatgers carregats de maletes, apressats, aqueferats (pàg. 67) – Atrafegats
    X) Enfollir – N’hi havia per a enfollir (pàg. 70) – tornar-se boig
    XI) Gasiu – Com es veu que no el coneixes! És molt gasiu (pàg. 72) – Garrepa
    XII) Escares – de sofrir fins a les escares la humiliació del meu amor (pàg. 82)- Part més profunda
    XIII) Arraulida – … en la penombra de l’habitació, arraulida sobre el divan (pàg. 92) – Arronsada
    XIV) Acre – inundant-me amb la fragància acre del seu cos (pàg. 95) – de fort sabor
    XV) Beutat – la sola contemplació de la seva beutat m’enriquia (pàg. 110) – bellesa
    XVI) Capterrera – vaig subjectar-me a la capterrera amb les puntes dels dits (pàg. 115)- Bardissa que es planta a la part
    superior de parets o murs
    XVII) Sentor – amb una sentor de cambra mal ventilada (pàg. 115)- pudor
    XVIII) Cerval – vençut per un pànic insensat, cerval… (pàg. 116) – cerebral
    XIX) Marcir-se – …va marcir-se lentament (pàg. 209) – perdre la seva frescor
    XX) Avesat – el noi està avesat a les crítiques (no és del llibre) – acostumat

  6. Llibre: BARBAL, Maria (2008): Emma. Barcelona, Editorial Columna, col•lecció clàssica, número 754, 197 pàgines.

    -Conxorxa: Tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi.
    Exemple: Fan conxorxa, entens? (pàg. 13)

    – Esbalaïda:
    * Esbalair: Deixar estupefacte.
    Exemple: Em vaig quedar alleujada i esbalaïda, havia pensat que em faria preguntes, que em pregaria que rumiés… (pàg. 26)

    – Bicoca: Ganga.
    Exemple: Per a altres dones, una bicoca, jo em notava sota control. (pàg. 36)

    – Blegaven: doblegaven.
    Exemple: Vaig notar que les cames de l’Emma amb l’ombrel•la de colors es blegaven. (pàg. 41)

    – Foc d’encenalls: cosa de poca durada.
    Exemple: I tot plegat va quedar en mi con un foc d’encenalls, però segur que per a ella va representar molt més. (pàg. 51)

    – Acotar el cap: Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit.
    Exemple: I el vaig abraçar abans d’acotar el cap. (pàg. 64)

    – Murriera: Astúcia
    Exemple: Abans venia un home que, amb murriera, demostrava que em veia. (pàg. 65)

    – Farga: Vestir-se bé, ficar-se bé la camisa.
    Exemple: Jo me’n desempallego i apareixen un grup de joves i comencen a riure; el Vermell es farga els pantalons i marxa després d’amenaçar-nos (pàg. 71).

    – Maldat.
    * Maldar: Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa.
    Exemple: Tant com havia maldat per enraonar amb ell, mai no hi era quan li trucava al despatx. (pàg. 75)

    – Revellir: Envellir-se abans d’hora.
    Exemple: Ell sembla un adolescent un pèl revellit. (pàg. 82)

    – Enfredorida: Agafar fred.
    Exemple: Em vaig despertar enfredorida, la claror m’havia enganyat. (pàg. 88)

    – Despit: Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre..
    Exemple: Una mica per despit, és veritat, jo li havia dit… (pàg. 93)

    – Malversar: Invertir il•lícitament (els cabals d’altri que un té al seu càrrec), invertir-los en usos distints d’aquell a què estan destinats.
    Exemple: No malversis els esforços d’una vida sencera. (pàg. 109)

    – Corriols: Camí estret.
    Exemple: Els meus escrits es perdrien en corriols de laberint com ho feia el pensament. (pàg. 113)

    – Redols: Porció de terreny no gaire gran, més o menys plana i de tendència circular, diferenciada de les del voltant..
    Exemple: Allí hi havia quatre persones formant un redol de xiuxiuejos.(pàg. 114)

    – Capir: Entendre, explicar-se.
    Exemple: Era tot el que jo podia capir en aquell combat.(pàg. 121)

    – Brolla: Bosquina formada per arbustos i rebrots d’arbre.
    Exemple: He segat la selva de la part del darrera, hi vaig plantar gespa i he deixat tota la brolla dels costats, que és el que es veu des del carrer.(pàg. 125)

    – Bravata: Allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú.
    Exemple: Hauria volgut que em digués que no tenia importància, que era una bravata. (pàg. 128)

    – Buata: Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares o punxonada, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, per a embalar objectes delicats, etc.
    Exemple: Tenien cobrellits gruixuts, d’aquells de buata. (pàg. 152).

    – Espona: Costat de llit.
    Exemple: Després d’haver-li parlat a l’espona un dia sencer sense obtenir resposta. (pàg. 156)

    – Jaculatòria: Oració breu i fervent.
    Exemple: Ja ha passat, m’he dit per dins, com si fos una jaculatòria. (pàg. 158)

    – Atuït: Deixar com mort.
    Exemple: El pensament, atuït per la sona i la letargia dels fluorescents, se m’ha disparat al galop. (pàg. 168)

    – De bursada: D’un cop.
    Exemple: Tota la sèrie em va passar de bursada dins de la carraca del Rovirol. (pàg. 180)

    – Pitof: Embriac.
    Exemple: A més, sembla que anava pitof, ja m’imagino que al devia insultar. (pàg. 196)

  7. Llibre llegit: Jordi Puntí : “MALETES PERDUDES”, Barcelona,Edicicions 62, Editorial Empuries.

    1. Pag.16 — “duien un segell amb el rostre marmori de Franco,…” De marbre, molt blanc.
    2. Pag.24 — “El grup es va quedar en silenci, captivat per l’espectacle d’aquella mamella ufanosa, ubèrrima.” Molt fértil.
    3. Pag.44 – “Sabem que en Bundó era alt i terrandós.”;Dit d’una persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor .
    4. Pag.53 – “Un altre laberint més enrevesst i alhora més atractiu, una xarxa de carrers sorollosso i empegueïts de vici.”
    5. Pag.54– “S’ha de dir que la seva còrpora refeta i aquell are resolut davant les sorpreses de la vida hi van ajudar.”;Cos d’una persona o d’un animal sense incloure-hi les extremitats.
    6. Pag.66– “…feia castells amb la colla de Sant Adrià; una cariàtide als terços amb el ball de Sant vito…”; Estàtua femenina que substitueix el fust de la columna.
    7. Pag.67– “L’ensinistrament en la rapinya va produir-se gràcies a la intervenció d’un adalil”;Bon coneixedor del terreny que acompanyava un cos d’exèrcit per tal de mostrar-li el camí o bé per observar els moviments de l’enemic.
    8. Pag. 83- Els uixers pesaven giuges a la cabina de vigilància. Mentre els pixats fermentaven les llambordas.”;Porter de palau o de tribunal o de certes assemblees importants.
    9. Pag. 96–”És una sensació antiga i anecdòtica, si voleu, però que aleshores ens xarbotava a tots tres amb un nervi bestial.”;Agitar-se dins el receptacle la superfície d’un líquid sacsejat, la qual cosa fa que bati les parets o es vessi en part.
    10. Pag.99–”Els nostres esbufecs hi resonaven amb un eco més aviat llòbrec, com si el seu destí fos convertir-se en psicofonies.”Fosc, tenebrós.
    11. Pag.108- “El ninot, en canvi, amb aquells trets altius, amb aquells ulls grossos i opacs, li provocava malsons i va quedar sentenciat a un ostracisme d’armari raconer.”; Allunyament forçat d’algú, ocasionat per un trastorn polític, per haver caigut en desgràcia, etc.
    12. Pag.152-”Cinc soldats anglesos parlaven i fumaven en un redol”;Porció de terreny de contorn aproximadament circular diferenciada de la del voltant.
    13. Pag.157-”Mentre el seguien, fent tentines perl moviment del vaixell, en Bundó va explicar-li qui era el francès.”;Passes vacil•lants, com les de l’infant que comença a caminar .
    14. Pag.172- “La reaccuó de monsieur Champion consistia a provar catxes una partida si, l’altre també”;En els jocs d’atzar, fet d’envidar com si hom tingués bon joc per tal de provocar l’abstenció o la retirada dels contraris.
    15. Pag.192- “Al seu voltant, els estudiants en vaga recapitulen les ràtzies dels dies anteriors, les càrregues policials, la trobada dels dilluns…”;Incursió armada en un territori per robar o destruir.
    16. Pag.194- “L’operació incloia passar-se la pinta pels cablls rebels, flitar-se les aixelles amb desodorant, …”Projectar un insecticida líquid qualsevol per polvorització amb una manxa.
    17. Pag.213- “Tot i la seva flegma, no va poder evitar que allò sonés com una excusa.”; Temperament, calmòs, apàtic.
    18. Pag. 224- “Té de cascall” El fruit del cascall.
    19. Pag.293- “Els arbustos abatuts i l’escampall de vidres assenyalaven el punt onel camió havia deixat de rossolar.”Davallar lliscant per un rost, per un pendent –
    20. Pag.295- “…em tocaven els passatger més mesells i de bon tracte. “D’una insensibilitat absoluta.

  8. EL JERSEI de Blanca Busquets
    1) A l’àvia li agafa un desfici, on és el gat, li agradaria dir… (pàgina 13).
    Desfici: neguit.
    2) Molta absolució i molta història quan et vas a confessar però hi ha pecats que Déu no pot perdonar… (pàgina 14).
    Absolució: aconseguir el perdó.
    3) Quina mena de cuc era el que devien dur a dintre, aquell tan estrafet que comentava la monja (pàgina 15).
    Estrafet: transfigurat.
    4) No és cap tapet, és una bufanda per la meu nét (pàgina 18).
    Tapet: cobretaula.
    5) La Dolors pensa que no ha aprofitat l’avinentesa per fixar-se en les mides de la Sandra… (pàgina 21).
    Avinentesa: l’oportunitat.
    6 i 7) Després d’haver tingut durant tretze el cap ficat en el forat de les mulleres i mares amatents … (pàgina 21).
    Muller: dona, amb relació al marit, dintre el matrimoni civil o canònic.
    Amatent: disposat a fer.
    8) Jo havia pensat que tu m’entendries, filla, havia contestat ella amb acritud… (pàgina 29).
    Acritud: amb aspror.
    9) L’àvia, amb gestos i amb algun so gutural, intentava explicar-se millor (pàgina 35).
    Gutural: produït a la gola.
    10) Es refereix a la cama on se li va fer el trombe (pàgina 55).
    Trombe: coàgul sanguini al voltant d’una vena seccionada.
    11) Havia trigat una mica a tornar-hi, després d’aquell primer embat, perquè s’havia sentit malament… (pàgina 63).
    Embat: impuls.
    12) Tres passades, per arribar a la sisa (pàgina 81).
    Sisa: tall corb fet a una peça de roba que correspon a la part de l’aixella i per on s’hi uneix la màniga.
    13) Si no l’encerta li queden unes cises enormes (pàgina 102).
    Cisa: acció i efecte de treure amb les tisores tela de les vores d’una peça perquè tingui la forma i les dimensions indispensables per a un ajust perfecte.
    14)La Sandra es mira inexorablement al mirall… (pàgina 106).
    Inexorable: que no es deixa vèncer pels precs, que es manté inflexible.
    15) Tots dos jugaven a fer argolles de fum amb els llavis (pàgina 148).
    Argolla: anella.
    16) La Sandra es deixondia a poc a poc… (pàgina 160).
    Deixondir: fer sortir d’un estat d’ensopiment.
    17) Sobre l’art de fer glatir una dona al llit (pàgina 187).
    Glatir: agitar.
    18) No n’hi ha per tant, estic una mica macada i prou (pàgina 197).
    Macada: abatuda.
    19) Li vas fer per tapar-se els braços, aquelles pelleringues que fan pena (pàgina 219).
    Pelleringa: tros de pell sobrera o penjant.
    20) La seva esllanguida condició física i mental (pagina 219).
    Esllanguit: esprimatxat.

  9. 1. trespol m.
    Sostre Ex.: Les prestatgeries de la llibreria s’enlairaven fins al trespol.

    2. lloança f.
    Elogi Ex.:Li va adreçar uns mots de lloança.

    3. udol m.
    Crit prolongat i planyívol d’un llop, d’un xacal, d’un gos. A la nit se sentien els udols dels llops.

    4. rotllana f.
    Rodona que forma la gent Ex.: Per Sant Joan fem una rotllana al voltant de la foguera i ens posem a ballar.

    5. foragitar v.
    Expulsar Ex.: L’havien foragitat del poble perquè el consideraven un indesitjable.

    6. jaç m.
    Llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Ex.: Les primeres nits la gosseta es va convertir en un autèntic enuig, protestava amb forts lladrucs. La van renyar i van tornar a enviar-la al seu jaç.

    7. esmerçar v.
    Dedicar; invertir; emprar
    Ex.:Gairebé no havia tastat el rostit, i això que la cuinera certament devia haver esmerçat mig dia a preparar-lo.

    8.gleva f. Coàgul, grumoll.
    Ex.: De tant en tant, l’home localitzava una gleva de sang a terra i la tapava desfent-hi un terròs al damunt amb la punta de la sabata.

    9.esmunyirv.
    Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.
    Ex.: El marista esgrogueït es va esmunyir passadís endins, engolit per la fosca…

    10.embafador –a adj.
    Que enutja per l’excés d’artifici o la insistència).
    Ex.: La seva no era l’òptica d’algú carregat de prejudicis, però tampoc la d’un esnob embafador.

    11.còdol m. Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l’acció de les aigües i el rodolament.

    Ex.: Al fons a la dreta, la platja de còdols menuts d’es Monestrí i la Torre Valentina…

    12.afuat -ada
    adj.
    Acabat en punta.
    Ex.: … barrets d’ala ampla i botes de talons alts i punta afuada.

    13.xavalla f.
    Moneda fragmentària de poc valor.
    Ex.: …era l’atzar qui decidia si sortia cara o creu: per a en Perry, en totes les decisions importants la xavalla havia caigut del costat equivocat.

    14.pòtol m.
    Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d’allò que capta o roba.
    Ex.: Ell va deixar els estudis i es va dedicar a viure amb l’esquena dreta, mentre una mare sobreprotectora li donava tots els capricis i contribuïa a convertir-lo en un pòtol.

    15.engiponar
    v. Arranjar una cosa a corre-cuita, de qualsevol manera Com t’has engiponat la roba. avui?

    16.trinxeraire
    m. i f.
    Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.
    Ex.:Li va relatar amb tota mena de detalls com dos trinxeraires havien intentat dur a terme un robatori que va acabar amb tota una família cruelment assassinada i com els havien enxampat dies després.

    17.guillar
    v. Fugir.
    Ex.: Faltava només una setmana per anar a Còrsega i Capote estava molt excitat, així que malgrat les moltes atencions que rebia dels seus editors gals, tenia ganes de guillar.

    18.arrecerar
    v.
    Posar a l’abric d’alguna cosa.
    Ex.: Passejava pel bosquet de la finca com si fos un follet esperant descobrir un bolet enorme on arrecerar-se o una planta màgica amb la qual fer un beuratge al•lucinogen.

    19.empedreït -ïda
    adj. Endurit; fig dur, insensible; apoderat d’un costum, d’un vici
    Ex.: És un bevedor empedreït.

    20. mestretites
    m. i f.
    Persona que presumeix de saber molt.
    Ex.: …aquell mestretites que va passar per la meva infantesa com un buf insignificant.

    21.arrossinat -ada
    adj.
    En molt mal estat, decaigut, ple de xacres per l’edat, les malalties, els contratemps, en mala situació per revessos de fortuna, etc.

    Ex.: …el pagès més arrossinat de tota la comarca.

    22.ensibornar
    v. tr.
    Induir amb enganys, males arts, a fer alguna cosa.
    Ex.: …no sé què els va ficar al cap aquella família, com van ensibornar-los…

    23.esbatanar
    v. tr.
    Obrir completament, de bat a bat.
    Ex.: Tenia els ulls esbatanats, clavats a l’escletxa de la porta.

    24.amollar
    v. tr. Deixar anar afluixant.
    Ex.: …per tota resposta, li vaig amollar el següent:
    -…..”.
    25.arrepapar-se
    v. intr. pron
    Posar-se en el seient amb tota comoditat, repenjant-hi esquena i braços.. Ex.: …va pensar mentre s’arrepapava al seient…

    26.rònec -ònega
    adj.
    De mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc
    Ex.: Potser sí, que hi trobarien un hotel, a Rottne però devia ser tan rònec que segur que tenien poquíssims clients.

    27.de retruc
    loc. adv.

    De retop, indirectament.
    Ex.: El jove va tenir i el vell conserva una memòria precisa i una vista i una orella amatents, agudes, però tots dos no s’han beneficiat, ni de retruc, de les subtileses brillants, tan envejables, de la imaginació.

    28.estimbar
    v. tr. pron.
    Fer caure daltabaix d’un precipici.
    Ex.: El vell creu amb fermesa que tot es pot dir i s’ha de dir sense estimbar-se en la barroeria (que tempta arreu tantes plomes de talent i amb ofici) primària i avorrida, la més indigesta de les deixalles de les escombraries de la retòrica.

    29.llambregada f.

    Mirada, amb un cop d’ull.
    Ex.: L’home es va interrompre i va adreçar una llambregada, fugaç i untuosa, a la pitrera incipient de la minyona.

    30.llamborda f.
    Pedra grossa i plana emprada generalment en pavimentació.
    Ex.: … i que ara se li havia fos dins l’ànima, com un tou de neu damunt les llambordes del paviment.

  10. Títol del llibre: La memòria de les formigues
    Autor: Iolanda Batallé

    1) Recòndit (pàg. 130): Amagat, especialment als ulls de l’esperit.

    “Aquesta necessitat diària, aquesta riquesa única, aquest viure inquiet, buscant i de vegades trobant aquest secret que envaeix la ment fins a la més recòndita de les seves fibres”.

    2) Caribú (pàg. 182): Mamífer artiodàctil remugant de la família dels cèrvids, semblant al ren, però més robust i amb les banyes més desenvolupades (Rangifer caribou).

    “El seu pare era escultor, treballava amb esteatita (una varietat del talc), va començar fent caribús i va acabar sent l’escultor de moda de l’alta societat nord-americana i europea”.

    3)Talaia (pàg. 232): Torre des d’on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s’hi descobreix.

    “Des de la teva talaia, ni massa alta ni massa baixa, deies sempre…”

  11. Lectura: Groc d’Índia
    Autor: Isidre Grau i Antolí
    Editorial: Proa
    ISBN: 84-8437-737-7
    Pàgines: 274

    Engavanyadors pàg. 26: embarassar, la roba que hom porta, els moviments, privant-ne la llibertat. “Res d’esteticismes engavanyadors a l’estil Benavent”.

    Escarràs pàg. 39: persona que es carrega molta feina i la més pesada.”Perquè la feina que guardaven els parents per a les altres dues era d’escarràs en una fonda de mala mort”.

    Catúfols pàg. 130: repapiejar, tenir afeblides les facultats mentals a causa de l’edat.
    “Mentre que el pare Pau, que ja començava a fer catúfols”.

  12. Aquí hi ha un part del vocabulari que he trobat.

    perxar (pàg. 8): Fer anar una embarcació per la pressió exercida, al fons de l’aigua, amb una perxa, des de la mateixa embarcació. Li agradaven tant, que les duia mentre perxava pels carrerons del tancat.

    espars (pàg. 17): Que no forma part d’un conjunt, que no fa joc; solt. El Front Nacionalista Valencià era la suma dels grupos nacionalistes esparsos.

    esbullar (pàg. 29): Destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll. Francesc Petit el va renyar mentre s’esbullava els cabells.

    citrina (pàg. 33): Varietat de quars de color groc i transparent. La seva cara, ullerosa i de pell citrina, …

    ordir (pàg.72):Maquinar alguna cosa contra algú, a un fi determinat. En gran part, la lluita contra el franquisme i la transició democràtica s’ordiren al barri.

  13. “CRIM DE SANG”- Sebastià Alzamora.

    – LLAMBREGADA (pàgina 82): mirada, amb un cop d’ull.
    “El bisbe es va interrompre i va adreçar una llambregada, fugaç i untuosa, a la pitrera incipient de la novíca”.

    – FORNÍCULA (pàgina 230): buit deixat en el gruix d’una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc.
    “La germana Concepció estava arraconada al fons de la fresquera, desmpeus, on el sostre era més baix i la paret es tornava còncava, amb una fornícula dins la qual hi havia una imatge de sant Galderic…”

    – VENCILL (pàgina 264): lligam.
    “…tombat damunt els sacs de gra, lligat de mans i peus amb uns vencills que havia fermat amb un parell de nusos mariners que havia après de jove”.

  14. Vocabulari de “Canvi d’agulles”.

    Autor: Lluís Muntada Vendrell
    Premi Mercè Rodoreda 2002

    Retrunyir Pag 1
    Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.

    Gernació Pag1
    Multitud de gent.

    Trespo Pag51
    1 Paviment d’una habitació, d’una casa.
    2 Sostre
    3 Separació d’obra entre els pisos d’un edifici.
    4 Mescla de calç o ciment amb sorra i aigua usada per a pavimentar cisternes, séquies, habitacions.

    Halo Pag52
    1 Corona lluminosa blanca o irisada que apareix envoltant un cos lluminós, especialment el Sol o la Lluna, resultat de la reflexió i la refracció de la seva llum.

  15. Llibre: Escolta’m, els contes que em van ensenyar a viure.

    Plausibles pàg. 92
    Digne d’aplaudiment, d’aprovació.

    Mal de molts, conhort de boigs pàg.151
    Hi ha que tractar de superar-se individualment, i no conformar-se amb el que a altres també els succeeix.

    Discerniment pàg. 151
    Acció de Discernir. Distingir amb els sentits i especialment amb el pensament.

    Sageta pàg 203
    Caragolet . Ocell de bardissa de la família dels troglodítids, d’uns 9 centímetres de llargada, de plomatge bru, l’ocell més petit d’Europa.

  16. Aquestes paraules venen del recull de narracions cortes “Ariadna al laberint grotesc”de Salvador Espriu. M’ha sorprès i impressionat la quantitat de mots nous que hi ha en tan sols 150 pàgines i la polisèmia de molts d’ells. No obstant això, la lectura m’ha seduït i especialment el segon text “Psyché”.

    Les definicions que apareixen aquí venen del DIEC2

    dring

    1 interj. [LC] Expressió que evoca el so que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre.
    2 m. [LC] So que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre. El dring de l’or, de l’argent. El dring dels picarols.

    En aquest petit llibre han estat apagats, a poc a poc i d’una manera sistemàtica, tots els ecos, que en algun indret s’hi haurien pogut assenyalar, del noucentisme i del postcentisme. Si en el lèxic i en la sintaxi algun en queda, és que és utilitzat amb un dring grotesc.

    estimbar

    1 1 v. tr. [LC] Fer caure daltabaix d’un precipici. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.
    1 2 intr. pron. [LC] Anant pel camí de la cova es va estimbar.
    2 1 tr. [LC] Fer caure d’una certa altura. Estimbà el cotxe al riu.
    2 2 intr. pron. [LC] Es va estimbar marges avall.
    El jove sospitava i el vell creu amb fermesa que tot es pot dir i s’ha de dir sense estimbar-se en la barroeria (que tempta arreu tantes plomes de talent i amb ofici) primària i avorrida, la més indigesta de les deixalles de les escombraries de la retòrica.

    amatent

    1 adj. [LC] Disposat, aparellat, a fer, a punt de fer.
    2 adj. [LC] Ràpid a collir les ocasions, ràpid en l’acudit, en l’acció.
    3 adj. [LC] Afable, accessible al tracte.

    retruc

    1 m. [LC] Cop repetit.
    2 m. [LC] Acció de retrucar; l’efecte.
    3 [LC] de retruc loc. adv. De retop, indirectament.

    El jove va tenir i el vell conserva una memòria precisa i una vista i una orella amatents, agudes, però tots dos no s’han beneficiat, ni per retruc, de les subtileses brillants, tan envejables, de la imaginació.

    esvanir

    1 1 v. tr. [LC] Fer desaparèixer completament. Aquella sobtada desgràcia esvaní les seves esperances.
    1 2 intr. pron. [LC] Desaparèixer completament. La visió s’esvaní.
    2 1 intr. pron. [LC] Perdre a poc a poc la força. Una olor que s’esvaneix aviat.
    2 2 intr. pron. [LC] [MD] Perdre el coneixement transitòriament. De l’esglai que tingué, s’esvaní.

    El jove, es clar, és esvanit. El seu hereu, el vell, encara no.

    amorrar

    1 1 v. tr. [LC] Fer posar (algú) tocant de cara, de boca, a terra o a qualsevol altre objecte. El tenia agafat pel clatell i l’amorrava a terra. El vaig amorrar contra la paret.
    1 2 intr. pron. [LC] Posar la cara o la boca tocant a terra o a qualsevol altre objecte. S’amorrava a la sorra i es pensava que no el vèiem. Amorrar-se a la font, al càntir, a la gerra, per beure-hi.
    2 1 tr. [LC] Fer tocar per l’extrem anterior. Amorrar l’embarcació a la vora.
    2 2 [LC] amorrar el gallet de l’escopeta Abaixar-lo fins a tocar el pistó.
    2 3 [LC] amorrar el tret Tocar més baix d’allà on s’apunta.
    3 1 intr. pron. [TRA] Una nau, clavar-se de proa a la sorra de la platja, en un banc de sorra, etc.
    3 2 intr. pron. [TRA] Una nau, enfonsar-se de proa més del compte mentre navega.
    3 3 intr. [TRA] La nau amorra.

    Es farà fosc, amorraran les barques , i no haurem començat a jugar.

    espellifar

    1 v. tr. [LC] Destrossar (la roba). En poc temps, ha espellifat l’americana.
    2 intr. pron. [LC] Aquesta jaqueta s’espellifa com si res.

    En aquell moment, un noiet espellifat es va llançar, cridant el parentiu, damunt del mort.

  17. 1) Cadenciosa: ADJ.

    Que té cadència. Descens d’entonació que assenyala el final d’un mot, d’un sintagma, d’una oració, d’un vers o d’un hemistiqui.

    2) Fendre: V.

    Tallar (l’aire, l’aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid). L’àguila fenia l’aire batent suaument les ales

    3) Garlar: V.

    Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.

  18. Aquest recull de paraules del llibre “Carn de Canò” de Donna Leon (Edicions 62), traduït per Anna Turró, és un petit gra de sorra dins l’ample món del vocabulari.

    1) Llibant: m. Corda gruixuda d’espart.

    Avançava lentament darrere d’un remolcador, però el fet que el llibant quedés mig submergit delatava quin d’aquells motors s’utilitzava per fer-lo moure i quina barca decidia la direcció.(pàg. 98)

    2) Vatua: interj. Expressió usada per a indicar sorpresa, indignació,enuig, etc.

    Va estudiar màrqueting i turisme, Lorenzo. I ara fa d’ajudant en un escorxador, vatua. Em pots explicar com s’entén, això? (pàg. 208)

    3) Vòrtex: m. Remolí que es format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.

    Els seus amics pescadors li explicaven els vòrtexs violents que havien aparegut tant al mar com a la laguna i les conseqüències del rastreig faraònic que s’havia dut a terme els últims anys. (pàg. 216)

  19. Aquí teniu unes quantes paraules que de ben segur enriquiran el vostre vocabulari. Provenen de la novel•la escrita per Jonas Jonasson i traduïda al català per Lluís Solanes, titulada “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra “ (Ed. La Campana).

    Espero que us siguin útils!

    1) Rapè: m. Tabac en pols per a ensumar.

    El meu avi tenia el do de captivar el públic quan s’asseia al banc de les mentides, lleugerament inclinat endavant repenjant-se en el bastó i amb la boca plena de rapè. (pàg. 7)

    2) Espeternegar: v. intr. Moure violentament les potes o les cames, fer una sèrie de moviments més o menys violents amb les potes o les cames.

    Al cap d’un moment el jove l’agafava per les orelles i l’aixecava de terra mentre ell espeternegava en va. (pàg. 18)

    3) Rònec: adj. De mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc.

    Potser sí, que hi trobarien un hotel, a Rottne però devia ser tan rònec que segur que tenien poquíssims clients. (pàg. 73)

    4) Nabiu: m. Fruit comestible de la nabinera, de la mida d’un petit pèsol, de color negre blavós i coronat per una mena de rivet.

    La Preciositat els va servir hamburgueses amb patates bullides i confitura de nabiu vermell. (pàg. 92)

  20. Aquest és el meu petit recull de vocabulari de la meva darrera lectura literària de l’Emili Teixidor, autor del llibre “Retrat d’un assassí d’ocells”, publicat per Edicions 62 labutxaca, compost concretament per 284 pàgines.

    Pàg. 24: portarà la teva mare pel camí de l’amargura amb aquesta ganyoneria i rancior que li ve de soca.
    ganyoneria = ganyonia (sinònim: garreperia): qualitat de ganyó –ona = gasiu –iva. adj. i m. i f. Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.

    Pàg. 73: amb l’esvoranc de la guerra, i més lluny la palanca nova amb l’embalum de la fàbrica a l’altre cantó.
    esvoranc = trenc: 1 m. Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.
    embalum: 1 m. Volum d’una cosa, especialment quan és desmesurat.

    Pàg. 54: Era una dona esprimatxada, nerviosa i com esperitada, d’una quarantena d’anys, que no parava mai de trescar.
    esprimatxat –ada: adj. Prim per l’alçada que té.
    esperitat- ada (=endimoniat, posseït): 1 adj. i m. i f. Posseït de l’esperit maligne, que té els mals esperits. (per extensió).
    trescar: 2 v. intr. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament.

    Pàg. 45: i acabarà per brotar i florir i abassegar-te com un càncer que t’explota.
    abassegar (=arreplegar, acaparar): v. tr. Algú, arreplegar i retenir (d’alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha.

    Espero que sigui del vostre interès.

  21. VIURE AMB L’ESQUENA DRETA
    Vol dir: viure sense treballar.
    N’hi ha alguns que amb l’atur s’acostumen a viure amb l’esquena dreta.

  22. AIXAFAR LA GUITARRA

    Aixafar la guitarra vol dir tallar els plans.
    Exemple: Ha vingut la meva xicota i m’ha aixafat la guitarra: ja no he pogut sortir amb els amics.

  23. PER QUINS SET SOUS…!

    Per quins set sous…! Vol dir per quina raó…!
    Exemple: Per quins set sous has deixat la feina!

  24. SER DE PA SUCAT AMB OLI

    Ser de pa sucat amb oli vol dir ser de poca qualitat.
    Exemple: Aquestes sabates són de pa sucat amb oli, es faran malbé de seguida.

  25. HAVER-HI TANTS CAPS TANTS BARRETS

    Tants caps tants barrets vol dir que hi ha tantes opinions com persones.
    Exemple: – Què t’han dit del projecte?
    – Hi havia tants caps tants barrets.

  26. “Arribar i moldre”Això es ” arribar i moldre “, se’n diu cuan no cal esperar per fer qualsevol cosa i es pot anar per
    feina.
    Antigament, a la collita de l’oliva es feien moltes cues als molins per fer l’oli,i amb als molins de blat per fer farina també.

  27. Rondalla
    f Narració breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada esp. a l’entreteniment dels infants. Ex.: Conta rondalles les vetlles prop del foc.

  28. Frase feta: “És del any de la picor”
    Vol dir que és molt antic. Té com referència una època molt llunyana, medieval sinó m’equivoco, en la que va haver-hi una plaga de puces.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s