Fòrum 1


Per què els jubilats es “trastoquen”: ells senten una gran obsessió per conrear la terra i elles per donar de menjar als gats? Explica’ns la teva teoria.

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

4 pensaments sobre “Fòrum 1

  1. El tema de la jubilació realment hi ha moltes variants. En el meu cas en particular no puc dir que l’home de casa tingui obsessió per conrear, primer perquè no el té i segons perquè no li agrada. Tampoc és la típica persona que es dediqui a mirar les obres del carrer, ben el contrari, no té temps per mirar-s’ho. És una persona molt activa, té moltes activitats a fer i no té temps per avorrir-se; de fet el més destacable és que mentre treballava no tenia agenda per apuntar-s’hi les coses, en canvi, ara té una agenda on apuntar tot el que ha de fer: encàrrecs pels fills, la compra de casa, i sobretot temps per les seves aficions: caminar, trobar-se amb els seus amics… Per altra banda, pel que fa el tema femení si que em refermo amb la frase del fòrum: donar menjar als gats. Continuant amb el meu cas en particular, tot i que no està jubilada si que la veig una dona més de casa, poder no donar de menjar als gats però si més de casa i dedicació a les coses en particular. Això no vol dir que tingui aficions i distraccions, sinó quin avorriment. En fi, penso que en podríem dir moltes coses més i ben diferents.

  2. Amb el tema de la jubilació hi podríem estar parlant hores i hores. De fet, no sé si algun dia n’arribaré a tenir, en aquest cas, podeu tenir de ben segur que no em dedicaré a donar de menjar als gats!
    Per posar algun exemple, el meu pare, des de la seva jubilació ha canviat considerablement els seus hàbits. A ell sempre li ha agradat la terra (va néixer a Andalusia conreant-la desde que tenia ús de raó), però d’ençà que disposa de més temps lliure, li ha donat per substituïr les flors dels testos per fabes, enciams, pebrots o coliflors… i no us enganyo, eh? Ell diu que les hortalisses són més productives que les herbes, però jo penso que tot això té un perquè, i aquest pot raure en la jubilació.
    Seguint amb el sexe masculí, i no menyspreant el títol del fòrum, m’agradaria afegir un altre “hobby” que acostumen a tenir en arribar a aquestes edats. ¿Qui de nosaltres no s’ha trobat pel carrer amb el típic grup de senyors grans que mira a través del forat d’una malla verda les obres que s’estan fent? A més a més, cal fer-ho a les 7 del matí? Serà que no tenen hores durant el dia! Bé aquest és un altre tema, perquè…
    I ara passo al sexe femení. Dimecres matí, únic matí que tinc una mica de temps lliure per anar a comprar carn, embutits, etc. Agafo número, 15 minuts esperant el torn i resulta que arriba la “yaya” que es fa la “longuis” i t’intenta vendre la moto que només vol un tall de cansalada… Però senyora, agafi número! que jo fa estona que m’espero! Li vindrà de mitja horeta, si així es distreu una mica, dona… Però res, ja la veus que xiuxiueja amb la dependenta intentant comprar el seu favor. En fi, res a fer!
    I ja per últim, fent referència al títol del fòrum, pel que fa als gats, doncs estic totalment d’acord amb el que diu el Pedro. Necessiten d’algú, estan soles, i que millor que comprar la llauneta de paté i posar-la sota d’un cotxe perquè als felins no els toqui gaire el sol, no fos cas que agafessin una insolació. Llavors és quan només fas que trobar-te safatetes plenes de restes i un ferum no gaire agradable al solar que hi ha dues cases més amunt de la teva.
    En fi, espero que la meva jubilació, si la tinc algun dia, sigui, com a mínim, una mica més excitant…

  3. Un cop arribats a la edat madura o avança en on les persones ja han fet o pràcticament han realitzat tot allò a la seva vida, només els resta aquest ultim tram del seu camí. I es aquí on l’esser humà relaciona la activitat física i la millora alimentària com a base per a poder prolongar la salut, frenar el deteriorament i aconseguir un equilibri físic i mental. Per tant, les nostres prioritats son egoistes: cultura física, dietètica, higiene i activitat social .
    Avui en dia, no tothom pot disposar d’un tros de terra per poder-la conrear i vet aquí l’èxit del gimnàs, els balls de saló, el country o d’altres activitats que desenvolupen ambdós parts. Quina quantitat de gent gran i ha al gimnàs?
    Per altre banda, troben també, un gran col·lectiu menys afortunats els quals ja no disposen d’aquest privilegis esmentats i el desgast dels anys els a dut al aïllament físic i psicològic. Per tant, arribats en aquest punt, on el grans en tornem com a infant, és molt d’agrair la presencia d’un animal. Digen un gos o un gat. Hem d’entendre que darrera d’aquestes persones i ha una gran soledat i sensibilitat. Potser aquests animals els aporten o generen benestar, els fan sentir útils i els donen un al·licient per emplenar aquest gran forat que és la precarietat de l’estatus social, la marginació i la soledat en el seu mon mancat d’afectivitat. En conclusió: evitat una vivència depressiva, provocada per la edat avançada.

    Cristina Tormos Guerrero, 6è.v.

  4. Això de donar de menjar als gats ho fan perquè no tenen res més a fer les pobres dones. Ja han criat els seus fills què se n’han anat de casa i les dones necessiten criar algú, sentir-se necessitades, o sigui, que algú les necessiti.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s