Fòrum 15


Opines que els metges tenen el deure de comunicar al pacient la malaltia que té, encara que aquesta sigui mortal, inguarible?

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

8 pensaments sobre “Fòrum 15

  1. Considerem que no sempre el pacient està preparat per tenir aquesta informació. Depèn molt de la situació anímica del pacient. Per exemple una persona que té tendència a la depressió no lluitarà i es rendirà més fàcilment a la malaltia que una persona amb una actitud més positiva i amb ganes de viure.
    Seria adequat comentar-ho abans amb la família més propera del pacient, ja que ells el coneixen i saben com pot reaccionar.
    Però, si el pacient demana saber el diagnòstic, se li ha de dir la veritat, perquè
    ell és el principal afectat.

  2. Pensem que un malalt terminal té dret a saber que s’està morint, però alhora és delicat dir-li-ho ja que no tothom es prendria la notícia de la mateixa manera.
    Potser la millor opció perquè el metge li doni el diagnòstic, seria consultar-ho amb la família més propera, per saber com podria reaccionar el malalt. La gent del seu entorn podria preparar-lo perquè no patís en enfrontar-se a tan dur tràngol.

  3. Sóc de l’opinió que és el pacient el que fa saber al metge fins on vol saber.
    Durant la visita mèdica, el metge ha d’anar parlant amb tacte amb el pacient i anar esbrinant fins on aquest està preparat per acceptar la malaltia. Reconec que es donen casos en què és la família la que oculta la malaltia al pacient per evitar-li patiment. Aquesta perspectiva em sembla molt negativa. Crec que s’ha de considerar el pacient en tots els seus aspectes i donar-hi un enfocament diferent.

  4. S’ha d’informar al pacient de la seva malaltia? Normalment ens formulem aquesta qüestió quan es tracta d’una malaltia crònica o amb un pronòstic greu, i segurament sigui perquè entra en joc l’impacte emocional.

    De fet, no tenir prou tacte donant aquests pronòstics, pot comportar un dolor i/o dany afegit al pacient. Una bona formació als serveis sanitaris (metges, infermers, etc.), per poder transmetre aquests pronòstics, facilitaria que el pacient assimilés la seva malaltia i augmentés la relació entre ell mateix i els professionals que el tracten.

    D’altra banda, també hem de tenir en compte la família del pacient perquè, de vegades, decideix per ell; entenent que, obviant la informació rebuda per part dels serveis sanitaris, el beneficiaran. Ara bé, se’l deixa sense capacitat de decidir sobre el seu propi estat de salut.

    Sóc del parer que, quan es referim a malalties greus, s’hauria d’informar al pacient perquè totes les persones han de tenir el dret de decidir sobre el seu pronòstic i actuar en conseqüència. Només no s’hauria de transmetre el pronòstic si el pacient deixa constància del seu desig a no ser informat.

  5. Evidentment que si. Tota persona ha de saber si el seu estat de salut és greu, molt greu o mortal quan va al metge. Per la persona aquest fet pot canviar totalment la forma de veure la vida i de gaudir-la. Una persona que li queden pocs mesos de vida aprofitarà al màxim aquesta, per estar amb els seus familiars, amics, viatjar o fer allò que no ha pogut fer mai. La persona ha de saber sempre la veritat per més dura que sigui ja que això també forma part d’ella i de la seva vida encara que sigui una cosa desagradable. En fi, crec que els metges han de dir sempre la veritat als seus pacients encara que no ens agradi el que diran, ja que totes les persones tenim dret a saber la veritat del nostre estat de salut.

  6. El debat sobre si un pacient ha de saber el seu estat de salut ha estat obert des de fa molt. Hi ha cops que es dubta en si convé comunicar una malaltia terminal a un pacient i es decideix comunicar-ho a la família per fer la vida d’aquest una mica menys dolorosa.

    Soc de l’opinió que s’ha de mirar cada persona com un cas particular. No tothom veu les coses de la mateixa manera ni rebrà una noticia com que té una malaltia terminal de la mateixa manera. Per tant, és un tema que els professionals mèdics han de consultar amb la família més propera del malalt, des del meu modest punt de vista, i segons puguin extreure decantar-se cap una banda o cap a l’altra.

    En conclusió, mirar cada cas de forma individual i mai, baix cap concepte, generalitzar.

  7. Aquest tema és molt delicat i les opinions entorn a ell molt diverses. Per una banda, penso, que tot malalt té dret a saber quina és la malaltia que el persegueix, sigui del tipus que sigui, i independentment de la gravetat. Això si, sempre tenint molt en compte les formes a l’hora de donar la informació a l’afectat (sovint els metges mostren poc tacte). Per altra banda, crec que primer s’hauria d’informar a fons a la família i que aquesta faci el que cregui convenient, ja que, són els que coneixen a la perfecció el caràcter i l’estat d’ànim del malalt, per tant, els que el poden ajudar a sobreportar de la millor manera la malaltia, dient-li la veritat o camuflant una mica la realitat.
    Sempre buscant el bé de la persona afectada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s