Fòrum 16


Ets del parer que el nostre és un país on es perd molt el temps i que això provoca greus perjudicis econòmics i molta frustració personal? Ets partidari/a dels horaris intensius?

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

7 pensaments sobre “Fòrum 16

  1. Sí, som partidaris dels horaris intensius a la feina donat que tenen diversos avantatges.
    El primer és que permeten conciliar la vida personal i familiar, facilitant la realització d’activitats fora de l’horari de treball, com per exemple, portar els fills al metge, realitzar cursets de formació de manera més còmoda, etc.
    La segona raó per realitzar-los seria l’estalvi d’energia i subministres de tot tipus que suposa per al centre de treball, com per exemple, aigua, gas, electricitat i telèfon.
    Creiem que la productivitat d’una empresa no va lligada al temps que el personal inverteix a la feina sinó a l’eficiència a l’hora de realitzar les tasques encomanades.
    Especialment en el nostre país, a causa de la nostra cultura llatina,el clima i la nostra forma peculiar de fer, la productivitat no és de les més altes del món, ja que perdem molt de temps en el treball.

  2. Potser fa set anys que gaudeixo del que anomenem horari intensiu. Després de quinze anys fent l’horari extensiu, no hi ha color (sempre que siguis una persona organitzada).
    Penso que els horaris europeus haurien d’haver arribat al nostre país fa temps. Això de sortir a dos quarts de vuit de la feina, arribar a casa a dos quarts de nou (per la distància que hi ha de casa a la feina, estem tots a l’extraradi) i acabar de sopar a les onze no és gens positiu. L’endemà ens hem de tornar a llevar d’hora i el cos no respon amb la mateixa disposició a mesura que transcorre la setmana.
    La jornada laboral hauria de ser intensiva de set o vuit hores, de set o vuit del matí fins a les dues o tres de la tarda i poder dinar a casa i gaudir de la família i de l’oci.

  3. Potser fa set anys que gaudeixo del que anomenem horari intensiu. Després de quinze anys fent l’horari extensiu, no hi ha color (sempre que siguis una persona organitzada).
    Penso que els horaris europeus haurien d’haver arribat al nostre país fa temps. Això de sortir a dos quarts de vuit de la feina, arribar a casa a dos quarts de nou (per la distància que hi ha de casa a la feina, estem tots a l’extraradi) i acabar de sopar a les onze no és gens positiu. L’endemà ens hem de tornar a llevar d’hora i el cos no respon amb la mateixa disposició a mesura que transcorre la setmana.
    La jornada laboral hauria de ser intensiva de set o vuit hores, de set o vuit del matí fins a les dues o tres de la tarda i poder dinar a casa i gaudir de la família i de l’oci.

  4. Espanya té fama de ser un país poc productiu en relació a països del nord d´Europa.

    El principal argument que justificaria aquest tema seria la climatologia. Som de clima mediterrani; per tant, tenim moltes hores de sol, cosa que, implica tenir moltes hores de llum i això repercuteix en els horaris laborals.

    Una de les crítiques dels nostres veïns europeus és que allarguem massa l’hora de dinar. Una manera d’augmentar la productivitat seria implantar la jornada intensiva: horaris de sis o vuit hores en torns alternatius; matí, tarda i nit (en empreses de sistemes productius de vint-i-quatre hores) i horaris intensius en oficines, escoles etc.

    La jornada intensiva fa augmentar més la producció en menor temps, i permet al treballador la conciliació entre vida laboral i vida familiar.

  5. Coincideixo amb les opinions ja manifestades en aquest fòrum que els horaris intensius millorarien el rendiment a la feina, la conciliació familiar i com a consegüent l’estat anímic dels ciutadans del nostre país en actiu.

    Primerament, ja s’està demostrant en la seva fase inicial amb els instituts de secundària que s’han acollit aquest curs a la jornada intensiva. El professorat rendeix encara amb més eficàcia per diversos motius: per una banda, les tardes laborals són sense alumnes, fet que facilita coordinació i gestió, i els matins tot i que molt intensius són molt productius. Per una banda perquè els alumnes, malgrat que fan una horeta més de classes al migdia diàriament, el seu rendiment és més elevat que el que era per les tardes i la seva atenció no tant dispersa. I per l’altra banda pel fet que el professorat per les tardes tenen més temps per compaginar la conciliació familiar amb la preparació de les classes, materials didàctics i preparació i correcció de proves que suposa un gruix extra d’hores bastant elevat fora del centre de treball.

    Segonament, en molts països europeus ja s’ha demostrat que per moltes més hores que es facin per dia a la feina, això significa la feina més ben feta. Potser amb menys hores de descans per dinar (fent un àpat més lleuger al migdia i reforçant l’esmorzar i sopar) i treballant per objectius coherents al lloc de treball milloraria la qualitat o es mantindria sense viure per treballar.

    Finalment, recordar que com més racional i equilibrada sigui la dedicació horària a la feina respecte a la nostra vida personal, més millorarà el nostre estat anímic i motivació. No és proporcional la quantitat d’hores dedicades a la feina amb la seva qualitat.

  6. Estic totalment d’acord amb el Roger i la Núria, és més, jo proposaria reducció d’horaris o horaris de torns matí, tarda i nit. Una millor compactació de la feina no solament produiria més temps per: oci, família, etc, sinó que a més i hauria més qualitat en la feina que és realitzes i això ens faria ser més competitius amb la resta de països que ja ho fan i ens passen la ma per la cara. En definitiva trobo molt positiva aquesta opció.

  7. Sí, som partidaris dels horaris intensius. Què és això de tenir dues hores per dinar i després haver de plegar a quarts de vuit del vespre? No seria molt més eficaç dinar en mitja hora i per tant sortir de la feina cap allà les cinc de la tarda? La vida familiar i la laboral es podria conciliar molt millor i la productivitat augmentaria exponencialment. Ara per ara, sembla que els països amb baixa productivitat coincideixen amb aquells en què els horaris laborals són extensius mentre que als països nòrdics anglosaxons i centreeuropeus el més habitual són els horaris intensius. I ja sabem que en aquests països la productivitat és molt elevada.
    Així doncs, considerem que qualsevol racionalització que volgués fomentar una pujada de la productivitat hauria de passar necessàriament per l’adopció d’horaris laborals intensius com els centreeuropeus.

    Roger i Núria (6è vespre)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s