12 pensaments sobre “Humor

  1. – Caram, Toni, quant de temps, què és de ta vida?
    – Mira, porto deu anys casat amb la meva dona. I tan feliç!
    – Ostres, i com t’ho fas per aguantar la càrrega del matrimoni?
    – Fàcil, el secret és no dur la contrària mai, i funciona.
    – No, no pot ser!
    – Tens raó, no pot ser.

  2. Un mestre de primer curs havia demanat als seus alumnes que fessin un dibuix d’un ànec amb para-sol. Se suposava que els nens havien de pintar l’ànec de color groc i el para-sol de color verd.
    Però en Pepet, el més trapella, va pintar l’ànec vermell.
    – Mestre: Pepet, quants ànecs vermells has vist tu?
    – Pepet: N’he vist tants com ànecs grocs amb para-sols verds.

  3. Un policia atura un cotxe i un home completament begut abaixa la finestra del vehicle. El policia, atònit, li pregunta:
    – Ha begut vostè?
    o Miri, vinc d’un casament on he begut tant com he pogut. Quan ja no m’aguantava dret, m’he ficat directe al cotxe i cap a casa.
    – Tant ha begut que no veu que està parlant amb un policia i això és un control d’alcoholèmia?
    o I vostè? Que no veu que aquest és un vehicle britànic i que li vol fer el control al copilot?

  4. Un home que entra a una òptica:
    – Bon dia, voldria unes ulleres.
    – Perverure-hi de prop o de lluny?
    – No! Per veure-hi per aquí, al Vallès.

  5. El marit arriba a casa i es troba a la seva esposa al llit amb un altre home.
    – Però, Maria, què fas?
    – Ho veus? Ja et vaig dir que era un ase!

  6. Dos nois arriben tard a classe, i la professora pregunta a un d’ells:
    – Miquel, per què has arribat tard?
    – Profe… és que somniava que viatjava per tot el món,
    i he conegut tants països… i m’he despertat una mica tard…
    – I tu, Joan?
    – Jo he anat a l’aeroport a rebre’l…

  7. Un noi pregunta a la seva mare:
    – Mare, quina és la data del meu naixement?
    I la mare li respon:
    – El 29 de juliol.
    – Apa! El mateix dia que el meu aniversari!!

  8. 6è Vespre.

    Una dona deixa una nota al frigorífic que diu: “Me’n vaig, això no funciona”.
    L’home revisa el frigorífic i es diu: “No ho entenc, si això refreda com el primer dia”.

  9. Dos amics es troben al bar i un diu:
    -Avui faig setanta anys, Ramon!
    I en Ramon respon:
    -Pere, tenim la mateixa edat. És dur fer-se gran, però hem d’assumir-ho, i no com les dones, que no volen acceptar la seva edat.
    En Pere contesta:
    -Tu vols que la teva dona s’adoni de l’edat que té? Demana-li quelcom des d’una certa distància. Quan vegis que no et respon, t’hi acostes una mica i torna a fer la pregunta. Així vés fent fins que siguis al seu costat. S’adonarà que ja no hi sent com abans i acceptarà la seva edat.
    Els dos amics s’acomiaden i quan en Ramon arriba a casa, troba el moment just per posar a prova “l’experiment” del seu amic.
    -Nona, amb què soparem avui?
    La nona a la cuina renta plats. Ell s’hi acosta una miqueta.
    -Nona, que amb què soparem avui?
    La nona continua sense respondre. Ell s’hi acosta una mica més.
    -Nona, què hi ha per sopar?
    La Nona segueix rentant plats sense, ni tan sols, girar el cap.
    Per l’última vegada, en Ramon s’hi acosta fins a tenir els seus llavis a l’orella dreta de la seva dona, i repeteix lentament:
    -Que amb què soparem?
    La Nona es gira bruscament i crida:
    -T’he dit quatre vegades que amb sopa d’escudella i truita de patates!

  10. -D’on véns?
    -Del metge.
    -I que t’ha dit?
    -M’ha tret el whisky, el tabac i les drogues.
    -Tu no véns del metge, véns de la duana.

  11. Un boig està passejant una pedra amb una corda. Amb aquesta que el veu el director i se li acosta:
    -Què! Passejant el gosset?
    I el boig li respon:
    -Però quin gosset? No s’adona que això és una pedra?
    El director, sorprès, s’allunya. I el boig diu a la pedra:
    -Molt bé, Rocky¡ T’he dit que, si no lladraves, el despistaríem¡

  12. Una gran tempesta enganxa un vaixell a alta mar i el sacseja com si fos de paper. El capità és a coberta intentant tranquil·litzar la tripulació i diu:
    -Calma, senyors, calma! Oficial! Es pot saber per què no em fa cas la tripulació?
    Que no saben que han d’obeir el seu capità?
    -Capità, és una qüestió de graduació.
    -De graduació?
    -Sí, capità, és que vostè és capità, però la por és general.

    Carles Vives: Riure per viure (1999). Ed. Almon, Barcelona, p. 55-56.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s