Ocells de pas: El meu cor, a dalt d’un arbre – Cançó a Mahalta


Miquel Pujadó

Miquel Pujadó

Ocells de pas

11. AGUSTÍ BARTRA: : El meu cor, a dalt d’un arbre


Agustí Bartra

El meu cor, a dalt d’un arbre,
està esperant els lilàs.

Arriba el sol amb espasa
i gorra de capità.
Quatre falcons li sostenen
la capa de roserar.
El rossinyol ha perdut
la carta de navegar,
i dos amants es parteixen
el mocador de plorar.
El meu cor…

Ni el sol ni la lluna saben
per on paren els lilàs.
Jo en veig signes i presagis
escrits en el meu llindar.
I passen els vents contraris
que han dormit al canyissar,
feixucs de tanta batalla
no pensen en els lilàs.
El meu cor…

Passen carrers i senderes.
No pensen en els lilàs.
Són presa de la cabòria
d’aturar-se i arribar.
Des del meu hivern de ferro,
estenallat en mon jaç,
mon ànima us necessita,
oh lilàs, lilàs, lilàs.
El meu cor…

Cor, ja ve la primavera,
ve la joia dels lilàs,
ja pots tornar a saltar a terra
i seguir-me tot xiulant.
Brando els lilàs ben enlaire!
Joia faula dels lilàs!
Campanes. Fonts. Llum atònita,
i el destí no és atzar.
El meu cor…

Miquel Pujadó

Miquel Pujadó

Ocells de pas

12. MÀRIUS TORRES: Cançó a Mahalta


Màrius Torres

Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar ―la nostra pàtria antiga―