Ocells de pas: Elogi dels diners – Cançó del lladre


Miquel Pujadó

Miquel Pujadó

Ocells de pas

1. ANSELM TURMEDA: Elogi dels diners

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.

Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.

Miquel Pujadó

Miquel Pujadó

Ocells de pas

2. CANÇÓ POPULAR: Cançó del lladre


Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet,
m’he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.

Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.

Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l’he robada amb falsedat,
dient que m’hi casaria.

La justícia m’ha pres
i en presó fosca en duia.
La justícia m’ha pres
i em farà pagar amb la vida.