Ocells de pas: Els amants – Romanço


Miquel Pujadó

Miquel Pujadó

Ocells de pas

15. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: : Els amants


Vicent Andrés Estellés

La carn vol carn (Ausiàs March)

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Miquel Pujadó

Miquel Pujadó

Ocells de pas

16. MIQUEL MARTÍ I POL: Romanço


Miquel Martí i Pol

Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle,
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.

Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran les campanes,
acudirà la gent,
proclamaran l’alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.

Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!
Per veure’ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i et mirarà les cames.

Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l’Àsia.
En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades,

ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.

Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.