Llibres Recomanats


 

Nota: Els textos rebuts no són revisats lingüísticament i les opinions són responsabilitat exclusiva de la persona que les emet. Seran suprimides les intervencions que no siguin respectuoses amb tothom (pel seu contingut xenòfob, homòfob…).

86 pensaments sobre “Llibres Recomanats

  1. RecomanacióTítul: Biopreguntes i la respuesta_mecánica
    Autor: Didier Newman
    Editat per: CreateSpace Independiente Publishing Platform. Català.
    Data de publicació: 2013
    Pàgines: 170 Rústica
    ISBN: 9781483964393

    Siinòpsi: Un llibre de preguntes, algunes divertides i moltes altres més serioses i inquietants. Un llibre que a partir de la biologia més senzilla, emprada com a columna vertebral necessària per seguir una narració amb els peus a terra, a més pretén tractar tots els assumptes d’interès humà, des d’una perspectiva moderna i desenfadada, sense deure res a ningú i sense por a parlar del que sigui. Així doncs, un llibre excel·lent per qüestionar la vida i la mort; qüestionar les religions, la ciència i les filosofies; qüestionar l’univers i el jo; qüestionar el patiment i l’amor; en resum, qüestionar allò que és qüestionable, durant una estona i amb substància suficient pels somnis i les reflexions de naturalesa tant científica com humanística. Sobretot, amb substància suficient perquè el lector pugui qüestionar per si mateix, al seu ritme i sense pressions, o fent anar el cervell fins treure fum per les orelles, tot allò que la seva pròpia curiositat potser sempre ja ha qüestionat envoltada de la música o del renou del món.

    goo.gl/Pexo2

  2. La llebre amb ulls d’ambre
    Una herència oculta
    Edmund de Waal
    Traducció de Carles Miró
    Quaderns crema , 2012
    375 pàgines

    Interessantíssima! És la paraula més adequada per a qualificar la lectura d’aquest llibre d’història. El seu autor, Edmund de Waal, famós ceramista anglès i professor de la Universitat de Westminster, investiga la història de la seva família per part de la seva àvia paterna, Elisabeth Von Ephrussi. Arran de l’herència de dos-cents seixanta-quatre netsukes, petitones peces japoneses de fusta o ivori esculpit que posseïa la seva família des del final del segle XIX, decideix investigar-ne les peripècies. Vol saber com aquestes figures minúscules han viscut i sobreviscut al destí tràgic dels Ephrussi, rics banquers jueus, originaris d’Odessa. Descriu l’estratègia del patriarca, comerciant de gra a Ucraïna que envia els seus fills, un a París i l’altre a Viena, amb la missió d’assimilar-se a la vegada que consoliden una xarxa familiar i financera a Europa. Aquesta reconstrucció del passat, basada en una feina d’investigació rigorosa i sensible, fa que el lector conegui i entengui molt millor el París dels impressionistes i del japonisme, la Viena del romanticisme i de les balls de saló fins al drama de la segona guerra mundial que va arrossegar la família de l’autor des de l’opulència fins a l’exili o la mort. La cadència de la narració es va accelerant a mesura que s’apropen els anys de barbàrie i odi arbitrari per al talent del poble jueu. Repeteixo: una lectura interessantíssima!

  3. Montserrat Mateo Tudela – 6è vespre
    L’HOME DELS PIJAMES DE SEDA – Màrius Carol

    Truman Capote és el protagonista d’aquesta deliciosa novel·la en què l’autor relata tres llargs estius que el periodista i escriptor nord-americà va passar a la Costa Brava redactant la que seria la seva obra mestra, “A sang freda”.

    A diferència de “Una vetllada a l’Excelsior”, novel·la que t’endinsa en una Barcelona enigmàtica i plena d’aventures, “L’home dels pijames de seda” s’esdevé al tranquil poble de Palamós, vila marinera on el nostre protagonista troba la calma i pau necessàries per a la seva nova vida d’anacoreta.

    El punt comú entre ambdues novel·les de Màrius Carol és, sens dubte, la manera que té l’autor de descriure els paisatges, ciutats, pobles… qualsevol indret on es troba el protagonista, així com els personatges que l’envolten. Concretament en aquest cas, Màrius Carol despulla Truman Capote amb una precisió tan exquisida que és com si el coneguessis de tota la vida.

  4. CABRÉ i Fabré, Jaume: Fra Junoy o l’agonia dels sons. Barcelona: Proa. 1984. 277 pàgines. Premi Prudenci Bertrana 1983, Premi de la Crítica Serra d’Or 1985 i Premi Nacional de la Crítica 1985.

    Argument:
    Fra Junoy és un organista relegat a confessor del monestir de La Ràpita. Al monestir de La Ràpita ensopega amb uns costums severs de llarga tradició que, segons el seu parer, s’allunyen de l’autèntic objectiu de la vida de clausura i atempten contra la salut de les germanes del monestir menades per l’Abadessa. El fra, com a confessor, esdevé coneixedor de la relació amorosa que s’ha establert entre les dues úniques novícies del monestir; i tot en conjunt és deformat acuradament per a acusar-lo d’heretgia, vici i corrupció, i així evitar que els poders eclesiàstics trontollin amb l’escàndol. Entre tot, fra Junoy troba consol i comunicació amb Déu a través de la música, la qual li ha estat també negada.

    Valoració:
    Fra Junoy o a l’agonia dels sons és una novel•la fascinant pel que fa a l’argument i la tècnica literària. L’argument resulta revelador perquè es
    detalla la rigidesa a què se sotmeten les germanes del monestir en oposició a l’esperit racional i rebec de Fra Junoy, i les conseqüències d’aquest aürt d’ànimes. La tècnica literària és captivant perquè a partir del fil conductor de la novel•la, el judici que fan a Fra Junoy, es construeix l’acció, present i pretèrita, –de gestació lenta– a través de descripcions paisatgístiques, perfils psicològics, diàlegs filosòfics, cartes que relaten fets dissolts en impressions, etc. La novel•la és farcida de salts de temps i referències cultes a la música i a la religiositat que conviden el lector a la crítica.
    Nota: 8

    Vicenç Ventura, 6è vespre 12-13.

  5. Matèria: Novel•la catalana
    Premi Pin i Soler de narrativa (2007 : Tarragona)
    Autor: Roc Casagran.
    Títol: Austràlia . Barcelona : Columna, 2008
    Data de publicació : 01/02/2008
    ISBN 978-84-6640-895-0
    EAN 9788466408950
    200 pàg.

    Aquesta novel•la ens endinsa en una societat força actual i ens mostra la història de quatre personatges que no tenen res en comú. Aquests personatges tenen entre vint i trenta anys. Per tant podríem dir que és un retrat generacional, també cal afegir que aquesta obra succeeix al voltants de l’àrea metropolitana de Barcelona.
    Si ens centrem en els personatges, ens trobem amb la Petra, una noia d’uns vint anys que ve d’una família burgesa, treballa en un xat d’una televisió local i forma part del moviment “okupa”. També hi trobem l’Àgata una noia que ha passat un trauma i que encara no l’ha superat, es troba lligada entre la realitat convencional i la seva perspectiva de vida que no la deixa avançar més enllà, podríem dir que pateix síndrome de Peter Pan. En aquesta obra figura d’una manera abstracta el seu paper de poetessa alternativa. Un tercer personatge és en Còdol, un xicot que li agradaria fer d’actor però que mai ha fet una obra i que és gai. Li agradaria obrir camí i viatjar a Austràlia per tal de recuperar una vella amistat i així començar de nou. Finalment hi trobem un últim personatge en Calamarsa, taxista que sembla estar enamorat de l’Àgata, i ens planteja una sèrie de situacions que no el portaran enlloc.
    Aquests quatre personatges tot i ser ben diferents, tenen una fita en comú: intenten buscar quelcom diferent en les seves vides donat que senten una buidor interna que no els permet avançar. I aquest punt de connexió serà Austràlia. Sovint es troben en un bar on parlen dels seus problemes i plantegen aquesta escapada a un nou horitzó que els farà canviar i començar de nou.

    Roc Casagran presenta una novel•la ben estructurada; capítols curts i entrellaçats. Dins d’aquesta novel•la podem entreveure una Barcelona actual oh hi entren un personatges tot i ser una mica esperpèntics ens els podríem trobar dins del nostre entorn. El que jo extrec d’aquest llibre és que val la pena i em fa pensar sobre la lluita de la nostra Austràlia personal i intransferible, com a espai de benestar personal i llibertat individual que, per mínima que sigui sembla possible. I és que tots tenim una càrrega personal un perlerorneq .

  6. Fitxa del llibre:

    Autor: EMILI TEIXIDOR
    Edició: Segona edició butxaca 2008
    Títol: PA NEGRE
    Editorial: Columna
    col·lecció: Butxaca
    nombre de pàgines: 394 pàgines.

    Argument:

    Pa negre és una novel·la que tracta de la vida d’un nen, l’Andreu que viu a una masia amb en època de postguerra ja que el seu pare ha sigut empresonat per tenir un pensament d’esquerra i la seva mare treballa al poble en una fàbrica.
    L’Andreu narra la seva història vista des del seu punt de vista, les aventures de poble amb la Ploramiques, la seva cosina que viu al mas ja que el seu pare va haver de fugir del país cap a França, en Quirze petit i la Roviretes, amiga de la colla. La història narra la vida de pagès en aquella època i la vida al poble dels treballadors a les fàbriques tèxtils de Vic.
    L’Andreu és un nen molt aplicat i farà tot el possible per estudiar per tal de no patir més les humiliacions del bàndol perdedor.
    En aquest ambient tan dur, l’Andreu tindrà temps de fer grans amics i de descobrir per primer cop els misteris del sexe,

    Valoració personal del llibre:

    Ha sigut una lectura agradable i pausada del llibre.
    Crec que es un llibre que s’ha de llegir amb calma i gaudir des del vocabulari fins a la història lenta però bonica.
    Es un llibre per endinsar-te a fons en una època que demostra que tot i les adversitats els nens també poden riure.

  7. Autora: Sílvia Alcàntara
    Tìtol:Olor de Colònia
    Editorial: Edicions de 1984
    Pàgines: 330

    Olor de Colònia és un llibre que ens parla del dia a dia de les famílies que viuen a una colònia tèxtil dels anys 50.
    Ens explica les relacions que hi ha a una societat de diferents classes socials, controlada pels amos de la fàbrica, de les relacions personals entre les diferents famílies, dels amors i desamors, les enveges i traïcions, dels secrets de les famílies , les amistats entre ells, de com és l’educació que reben els fills dels treballadors dins de la Colònia, impartida per monges, de com no poden fer el que volen sinó han de vigilar sempre que faran amb la por de ser criticats per la gent…
    I que les aparences dins d’aquesta societat són molt importants…i que les coses no són el que semblen…

  8. PLA, Josep. El carrer Estret,
    Editorial: Ediciones Destino,
    col•lecció El Trident, 1992, 281 pàg.
    ISBN: 9788497100632

    Aquesta novel•la de Josep Pla va guanyar l’any 1951 el primer premi Joanot Martorell de novel•la.
    El narrador és un jove veterinari que arriba a una petita població anomenada Torrelles per substituir l’antic veterinari que ha mort recentment. Fa una visita de cortesia a la seva vídua que li aconsella com treballar a la població i li indica un petit pis per llogar al carrer Estret. El jove veterinari s’acomiada de la vella senyora, surt de la casa i monologa: “Posat al carrer, vaig tenir la sensació -potser per primera vegada a la vida- d’estar content.”
    Què li havia passat a aquest noi abans d’arribar a Torrelles? Quina desgràcia va viure que el fes sentir-se content per primera vegada a la vida? El lector no trobarà la resposta en tot el llibre perquè no hi és!
    Aquest lector, desconeixedor de l’obra de Pla, però acostumat a personatges que siguin protagonistes d’una trama, d’un argument (i no només instruments d’escriptura) s’equivoca de dalt a baix en llegir aquest llibre: NO HI PASSA RES! No hi ha argument, trama, història… Tot és descripció de llocs, d’escenes quotidianes, d’objectes, de persones, d’animals… que es troben, viuen o passen pel carrer Estret.
    No és, per tant, un llibre fàcil de llegir. Costa molts esforços al lector perquè tot s’ha de transformar en imatges i és esgotador transformar en imatges més de 260 pàgines de paraules precises, sovint cultes sota una aparença de senzillesa.
    Però, l’esforç gratifica el lector amb una experiència estètica: les paraules es combinen entre si com una peça de música que fa aparèixer la realitat. Josep Pla no pretenia “res més” que recrear la realitat amb mots, tot i que era conscient que la realitat sempre s’escapa. Així ho expressa l’última frase d’aquesta novel•la: “En fi: la vida -hem de dir la vida- continua al carrer Estret.”
    Valoro aquest novel•la amb un 8.

  9. Títol: La pell de l’aigua
    Autor: OLESTI, Isabel
    Editorial: Proaqu
    Lloc i data de publicació: Barcelona, 2012
    Premi Mallorca 2011
    Núm. pàg.: 285

    Argument: Hem de fer un pas enrere fins a la Barcelona dels anys vuitanta, quan encara estava dividida en la part alta i la Rambla, lloc de transvestits, prostitutes i gent de baixos fons.
    La protagonista és una dona sense identitat, el seu nom no es pronuncia al llarg del llibre. És una dona de províncies que anà a viure a Barcelona pel fet de quedar-se embarassada. Va formar una família burgesa, que ho té tot, però que el descontentament, i el desconcert amb ella mateixa l’acompanya durant totes les pàgines.
    Un dia concret, que coincideix amb l’arribada del Papa Joan Pau II per visitar la ciutat de Barcelona, la dona se separa de la seva família accidentalment i va a parar a un altre món, el dels marginats, ben representat per la Pura, un transvestit amb bon cor i el seu entorn, de sexe brut a tot arreu, i per la figura del taxidermista, Ròmul, que la va portar cap al final. És aquest altre món una barreja de somni i de realitat, difícil de delimitar per al lector, és un món inventat on la dona torna al seu passat, seguint els passos de la seva mare.
    El llibre intercala el català tortosí, lloc de naixement de la dona amb el català central. També trobem textos independents que es refereixen al comportament sexual de diferents animals, com ara la iguana marina, el ximpanzé, les gavines o una xinxa domèstica.
    Recomano aquest llibre només als que gaudeixin amb històries tèrboles perquè la protagonista té una vida fosca, claustrofòbica amb un passat i un futur turbulent,que fan angúnia.

  10. JULIA, d´Isabel Clara Simó

    – Argument

    Es tracta d´una història d´amor i odi ambientada a mitjans del S. XIX, a Alcoi, en plena Revolució Industrial, on les revoltes obreres en contra de la nova maquinaria imposada pels amos de les fàbriques, la defensa dels drets laborals, el tracte als treballadors i la impossibilitat d´ascendir socialment emmarquen una Espanya que lluita també per l´estabilitat politica i deològica que més endavant, donarà lloc a la primera República.
    Amb aquest telò de fons, l´autora ens narrra la història de Júlia, la protagonista principal. Aquesta és una jove treballadora de classe obrera, d´una de les tantes fàbriques tèxtils de l´Alcoi del S. XIX que canvia la seva posició social radicalment casant-se amb l´amo de la fàbrica on treballa.
    Julia haurà de renunciar a moltes coses a canvi del matrimoni, fins i tot a la possibilitat ser mare, i haurà de fer-se valer i adaptar-se a una societat que la repudia, amb la dificultat afegida ser filla d´un pare mort a la presò per raons polítiques i una mare a qui titllen de bruixa.
    Josep, l´amo de la Fàbrica i marit de Júlia, haurà de desafiar la seva condició social començant amb la seva pròpia familia: uns fills mal criats i una sogra autoritària que vol fer valer el seu criteri per damunt de tot, Aquests s´oposaran fins a l´últim moment al matrimoni i a considerar Júlia com la senyora de la casa.

    – Breu valoració:

    Considero que és tracta d´una narració interessant, no tant pel fil conductor de la narració que és la història de Júlia, com per la sutil descripció del marc històric de fons en el qual s´emmarca la novel•la, que no és més que l´Alcoi de la época de la revolució industrial.
    La lectura és fàcil, però aquesta s´enlenteix molt, sobretot en la primera part del llibre, on es descriu més que res el marc històric de la novel•la. En canvi, la trama pren més dinamisme de la meitat del llibre endavant, on les interrelacions entre els personatges prenen protagonisme a la narració del context històric dela època.

  11. Les històries naturals. Joan Perucho.

    Les històries naturals és un llibre basat en la recerca d’un vampir pel protagonista i cavaller Antoni de Montpalau. Aquest, com a naturalista i home de ciència, és enviat per “El Marques de la Gralla” a la recerca d’Onofre de Dip, cavaller del rei Jaume convertit en vampir. El dip, encarnació del mal, atemoritza la ciutat de Pratdip on viu la germana de l’esmentat marquès. El nostre cavaller, junt el conductor del carruatge i el seu cosí Nouveau, seran els encarregats de buscar i destruir, en cas de que aquest existeixi, el vampir. En la recerca d’aquest ésser, Montpalau i els seus companys es veuen immersos en mig de les batalles entre carlistes i liberals. I així, el llibre transcorre entre realitat i ficció, on els personatges històrics i fantàstics es veuen entrellaçats mentre es descriuen diferents paisatges del territori català al temps que el nostre protagonista troba l’amor.

  12. Jaume I, El Llibre dels Fets. Bracelona, 2008, ed. Proa, 422 pàg.

    El “llibre dels feyts” és una obra a cavall de la crònica, l’autobiografia i el gènere historiogràfic. El “llibre dels fets” relata com Jaume I va arribar a ser Comte de Barcelona, rei d’Aragó, senyor de Montpeller, conqueridor de Mallorca, València i Múrcia. Tot plegat des de una perspectiva personal i providencialista.
    Tot i així, en aquesta obra, i malgrat la subjectivitat que impregna el relat d’uns fets històrics viscuts en primera persona, s’hi poden observar circumstàncies històriques bèl·liques, polítiques, socials, culturals, etc. molt il·lustratives. Podem aprendre molt, conèixer la personalitat del Rei.

    El “Llibre dels fets” és un llibre apassionant. Molt interessant per tal de conèixer fets cabdals de la nostra història i la personalitat d’un dels reis més importants i que ha jugat un paper més crucial per al nostre poble. Però també és una obra perfecte per tal d’intentar aproximar-se al català contemporani a Jaume I i un vocabulari poc utilitzat actualment.

  13. Títol: L’Ombra de l’Atzavara
    Pere Calders i Rossinyol

    Aquesta noveŀla és fàcil de llegir, ens descriu amb un llenguatge proper la lluita dels exiliats per obrir-se camí i per conservar els seus costums en un món desconegut, on les diferències entre cultures es palesen en qualsevol situació que pugui plantejar la vida, però sempre amb un to de bon humor i tendresa. Així doncs, crec que és un llibre molt interessant i recomanable.

  14. Fitxa del llibre:
    Josep Francesc Delgado, Sota el signe de Durga, col.lecció columna jove, editorial Columna Edicions S.A., primera edició: febrer de 1993, número de pàgines: 385,
    ISBN: 84-7809-453-9.

    Argument.
    Sota el signe de Durga explica l’aventura de tota una expedició d`alpinistes cap a el cim de l`Himàlaia, el TxomoLungma, la muntanya sagrada, mesclada amb l’encant de les creençes dels Dèus xerpes Siva (deu destructor) iDurga (deessa de la neu i amant d’en Siva) i de com han de superar-se a sí mateixos superant el risc de la mort. L’Heura és una escriptora arqueòloga que inicia la pujada amb en Josep, alpiniste que busca la seva germana –la Mireia- desapareguda en altre expedició anterior, i l’Heura (parella de l’Edmond i casualment portadora del punyal d’en Siva) els quals hauran de salvar la vida a tot l’equip de muntanyencs (al Jordi, l’Edmond, el Fredi, el Juli i en Jeroni) degut a un terratrèmol provocat pel punyal d’en Siva. Quan l’Heura i la Estel fan volar el punyal d’en Sivapel cel amb ales de pendent troben als seus amics i aconsegueixen trobar-los i salvar-los la vida, encara que no a tots, i calmar les ferides del món retornant l’amor de Durga a en Siva.

    Valoració del llibre:
    Aquest llibre és un llibre d’aventures descriptiu que es situa a l’Himàlaia i et descriu tota la geografia i les costums dels xerpes. Excepte pels noms tècnics, és una lectura fàcil i agradable i t’explica la forma de vida i la manera de pensar dels alpinistes per superar tots els reptes de la muntanya i els reptes físics per arribar a la cim desitjada. També narra les creences dels xerpes, les tradicions i la seva cultura. M’agradat bastant perquè et trobes de tot: aventures, amor, cultures diferents… encara que has de seguir el llibre de ven a prop ja que la narració passa d’un personatge a un altre pujant per l’Everest.

  15. Fitxa del llibre: Manuel Foraster Giravent, , Editorial TUSQUETS , Col.lecció L’ Ull de vidre, nombre de pagines 256.

    Factures Pagades
    Títol del llibre: Factures Pagades.
    Autor: Manuel Foraster Giravent
    Any d’edició: 2012
    Lloc d’edició:Barcelona
    Editorial: TUSQUETS Editores ,S.A.
    Pàgines: 256
    ISBN: 978-84-8383-374-2.

    Argument:
    Factures pagades és un llibre que explica la historia d’ un jove professor universitari català que dona clases a la Universitat de Nàpols i la Micaela una nova professora d’ espanyol que arriba a donar clases a la universitat. L’ acció es situa a la ciutat de Nàpols durant els anys 70 aproximadament. Durant el llibre s’ intenta explicar la relació sentimental que és dona entre aquests dos personatges, però a la vegada l’ escriptor va narrant amb tot tipus de detall les descripcions d’ amics, coneguts i agregats dels personatges centrals fent parades en l’explicació de la vida i obra de gran part d’aquest, els quals en la seva gran majoria son fills de la burgesia progressista catalana de l’ època que han marxat d’ una Catalunya franquista per trobar d’ altres camins.
    L’ autor durant tot el llibre realitza canvis de direcció en la seva narració deixant de costat el fil principal de l’ obra –la relació sentimental- i es submergeix en diferents llocs, èpoques i personatges totalment aliens a l’ historia. Fa nombroses al•lusions a altres idiomes, posant fins i tot paràgrafs sencers d’ obres literàries franceses, italianes i angleses, parla de diferents llocs geogràfics als estats units, xina, França i apareixen personatges de tota mena de qualsevol lloc del mon tan coneguts mundialment com figurats. L’ autor també inclou estones iròniques i sensuals durant el relat on va explicant les seves relacions sentimentals amb altres dones durant la seva vida.

    Valoració:
    Personalment el llibre FACTURES PAGADES , no ha estat un llibre de lectura fàcil. És un text bastant dificultós per a lectors poc experimentats, no tant per la dificultat de mots catalans desconeguts per a mi, si no en la comprensió del text i la facilitat de continuar el fil de la historia principal ja que l’ autor segueix una tècnica enrevessada d’explicar l’ historia arribant a deixar-la durant pagines i pagines. S’ envà d’ un lloc a un altre, d’ una època a altre amb molta facilitat cosa que dificulta molt la comprensió del llibre arribant a un punt que ja no recordes qui eren els veritables personatges principals. En resum poden dir que aquest llibre no és gaire recomanable, per a persones poc habituades a la lectura.

  16. Títol: Ets la meva vida, ets la meva mort.
    Autora: Maria de la Pau Janer.
    Editorial: Columna edicions.
    Primera edició: novembre del 2001.
    Nombre de pàgines: 337.

    ARGUMENT
    Aquest llibre comença amb el viatge en taxi que n’Albert inicia amb el seu fill sortint de l’hospital de Bellvitge cap a Madrid per carreteres secundàries.
    A través d’aquest viatge, l’autora fa un recorregut per la vida dels personatges, n’Albert, el taxista Martí i les seves famílies. Ens descriu detalladament la vida de tots els familiars i enllaça la vida d’aquests d’una manera magnífica. L’autora, al llarg del llibre, va fent diferents reflexions sobre aspectes importants de la vida a través de les vivències dels personatges de la novel.la, com les difícils relacions de parella, l’amor i el desamor, i el desencís que ens produeix la vida quan la passió s’acaba, entre d’altres.

    VALORACIÓ
    És un llibre que et convida a reflexionar sobre uns aspectes de la vida que són importants i que moltes vegades passem per alt. Trobo que té un vocabulari molt ric i unes descripcions excel•lents. L’autora enllaça d’una manera magnífica totes les parts de la novel.la i fa que t’endinsis en el llibre cada vegada amb més força i amb més ganes de saber més i més de cada personatge.
    Per aquestes raons valoraria el llibre amb un 9.

  17. Autor: Quim Monzó

    Títol: “Guadalajara”.

    Breu fragment del relat “ Fam i set de justícia”, pàgines 61-71

    Robin Hood els explica que d’ell no n’han de tenir por i els repeteix que ve a donar-los el que ha robat als rics. Exactament aquesta és la idea, insisteix: robar als rics per donar-ho als pobres. Els ho repeteix diverses vegades, perquè a la primera no ho entenen. Es miren els uns als altres i el miren a ell, recelosos. Robin Hood els ho tora a explicar, encara una altra vegada. S’enorgulleix d’aquesta seu sentit particular de la justícia. Com diuen alguns, “fa justícia pel seu compte”. Però, atenció! No ho fa en benefici propi sinó per fer el bé a d’altres. Roba els rics (això és, evidentment, un delicte, perquè el fet que algú sigui ric no dóna a ningú carta blanca per atemptar contra el dret inalienable a la propietat privada, com a mínim en una economia de mercat), però ho fa no pas per quedar-s’ho, com hauria fet un lladre vulgar i corrent, sinó per donar-ho als pobres, i aquest és un acte de generositat que , n’està convençut, li perdona, als ulls de Déu, el delicte previ. ¿El fi justifica els mitjans? Per Robin Hood, sí, sense cap mena de dubte. Per això s’enfronta al xèrif, a les autoritats, als propietaris de terres, eclesiàstics o no. També per això procura tractar les dones, els pobres i la gent humil amb cortesia especial.

  18. La Maternitat d’Elna

    Autora : Assumpta Montellà i Carlos
    publicat per l’ editorial : Ara Llibres, col·lecció “ La Butxaca”, consta de 196 pàgines.

    Breu valoració del llibre :

    En un primer moment i potser influenciada per alguna opinió externa, em va semblar un llibre una mica fluixet pel què fa als aconteixements que s’hi van desenvolupant. Però alguna cosa dins meu em deia que havia de tornar-lo a llegir potser fent més cas als sentiments que em despertaven els testimonis d’alguns dels personatges.
    Per sorpresa meva, haig de dir que la segona lectura va canviar totalment la meva opinió, passant de considerar-lo “fluixet” a creure que és molt humanitari, senzill i a l’hora colpidor.

    El valoro amb un 8

    Us adjunto un fragment que crec molt identificatiu :

    Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.
    Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana.
    Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.
    Després d’unes setmanes a la barraca d’infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi.
    Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.
    El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no en vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers.

  19. La reina de la nit, de Carles Ribó.

    Una obra de novel·la negra ambientada en la societat actual barcelonina, fortament recomanable. Crims, sentiments, confictes interns i forts impactes a nivell psicològic dels personatges.
    La manera més còmode, barata i ràpida per adquirir-ne un exemplar és comprant-lo per internet (http://www.lulu.com/shop/search.ep?type=&keyWords=la+reina+de+la+nit&x=7&y=9&sitesearch=lulu.com&q=), rebent-lo a casa en menys de cinc dies.

  20. Llibre: LES CLAUS DE VIDRE. Disset aventures de Lluís Arquer.
    Autor: Jaume Fuster.
    Editorial: La Magrana Butxaca.
    Argument:
    Les Claus de vidre és una novel•la de gènere negre, on el protagonista, un detectiu barroer i poc sotil que s’anomena Lluís Arquer, barceloní i amb oficina al carrer de Canuda, haura d’esbrinar els disset enigmes que aniran sorgint en aquesta novel•la narrada per en Jaume Fuster. Es tracta, doncs, de relats curts on els lectors tenen l’oportunitat de donar nom i cognoms al culpable tot avançant-se al mateix Arquer, que en les pàgines finals del llibre ens revela la solución de cada cas i ens explica com ha arribat a la solució.

    Fantàstica novel•la de gènere negre.Molt ben redactada, amena i fácil de llegir i entendre. L’Autor, mitjançant el mestre de l’enigma Lluís Arquer, fa que el lector es trobi immers dintre de la novel•la i hi participi. En definitiva, ens trobem davant d’un llibre molt recomanable per a tota mena de públics i edats.

  21. Maria Dolors Frarrés amb el seu llibre El Monestir de l’amor secret, porta el lector a la Catalunya del segle XIV, concretament al monestir de Sant Llorenç del Munt situat a Osona. L’autora ens deixa entreveure un monestir fosc, humit, aïllat de la població, envoltat d’una natura freda. Un monestir on conviuen uns monjos dedicats a l’oració mestre als afores l’ombra de l’epidèmia de Pesta Negra, combinat amb el debat que produeix l’existència de dos pontífexs de l’Església, convulsiona tota la població civil i religiosa. Dins d’aquest paisatge tan ombrívol neix una llum d’amor pur, sense condicions, alegre i passional, fins i tot podem dir espiritual, un amor entre dos joves monjos: el metge Galzeran de Monsingle, i el traductor Berenguer de Vallclara. Tot dos provenen de famílies benestants, són cultes, intel•ligents i atractius tanmateix fugen del seu passat, un lluita contra la seva homosexualitat i el copista, l’Àngel blond, fuig del record del seu pare.
    Tots dos conviuen i treballen junts, però sense poder evitar-ho neix una atracció i amor entre ells. Han de lluitar per mantenir la disciplina del celibat i no pecar, però finalment cedeixen sense recança.
    L’autora ens relata aquesta passió, en l’hora quieta. D’una manera neta, pura, franca, bondadosa, sensible, aconsegueix que el lector s’oblidi del fet que són dos homes els que s’estimen i només veu dues persones i res més, sense cap mena d´ hipocresia, ni tabú. Un secret que al cap i a la fi tothom reconeix en els seus esguards, en les seves paraules, en les moixaines que es dediquen amb tanta tendresa.
    El llibre és una mica dens de llegir, i el seu llenguatge és culte i elaborat. Fa servir molts personatges que et poden atabalar al començament, però de seguida connectes quan t’explica el secret de cadascun.
    Al final del llibre la lectura resulta més ràpida, no te n’adones i ja estàs enganxat, ja no pots deixar de llegir fins a saber què serà dels dos enamorats.

  22. Títol del llibre: Maig era un mes sense pluja
    Autor: Vicent Usó i Mezquita
    ISBN: 84-7935-673-1

    Argument
    Una advocada d’ofici narra en primera persona el cas de Màrius: un jove detingut i acusat de traficar amb droga, concretament, heroïna. L’advocada té seriosos dubtes a l’hora de plantejar el cas perquè el reu li ho explica d’una manera boirosa, és a dir, creuant els límits entre la realitat i la ficció.

    Anys després, li concedeixen la llibertat provisional, per a sorpresa de la seva advocada, perquè confessa qui li va proporcionar l’heroïna que intentava col•locar el dia de la seva detenció. Paral•lelament, l’advocada rep una carta que desmunta tota la història que Màrius li havia narrat i es confirmen les seves sospites.

    Breu valoració del llibre
    Es tracta d’una narració que tracta una temàtica interessant, el dilema de discernir on hi ha la veritat de la mentida, però a vegades la lectura, tot i que les històries són intenses, no és àgil. La trama no m’ha captivat, fins a les darreres pàgines, i m’ha deixat indiferent (tot i que les meves expectatives eren altes).

  23. Janer Manila, Gabriel. (2012). Amor captiu. Barcelona: Columna Edicions. 240 p. (Col•lecció clàssica).

    En aquesta novel•la se’ns narra la història del segrest i captiveri d’Helena, una innocent noia de dotze anys que viu a la ciutat de Palma de Mallorca.
    En Johann, el seu raptor, és un galerista d’art de quaranta anys que viu a la seva finca familiar, situada als afores de la ciutat, amb la seva mare i una vella criada. El segrestador manté l’Helena reclosa en una pètria i petita cambra subterrània d’aquesta finca durant set anys. La seva intenció no és fer-li cap mal, sinó tot el contrari ell té la intenció de modelar-la al seu gust, talment com faria un artista en la creació de la seva obra, però també vol protegir-la i aïllar-la d’un món que ell considera pervers i obscur.
    Una trama política i urbanística fan possible que finalment Helena aconsegueixi escapar-se del seu captiveri. Ja té dinou anys i és tota una dona que gràcies als seus records d’infantesa ha aconseguit mantenir-se viva i no embogir.
    Mentre Helena relata la història del seu captiveri, al jutge encarregat del seu cas, afloren en ella sentiments ambivalents: de por i ràbia, però també un amor i un desig incomprensibles envers el seu carceller.
    En aquesta novel•la hi ha diverses crítiques soterrades: a la corrupció política, a la destrucció del territori i el patrimoni cultural, a la hipocresia, a la manca de llibertat … L’autor, fent un ús magistral de metàfores i descripcions bellament poètiques, fa palesa al llarg de tota l’obra una gran ambivalència en els sentiments dels seus personatges, però no s’arrisca a aprofundir massa en les implicacions psicològiques que això comporta.

  24. BEZSONOFF, Joan Daniel: Els taxistes del tsar. Empúries (Narrativa, 301), Barcelona, 2007.

    Joan Daniel Bezsonoff, tot i el cognom rus, és un autor de la Catalunya del Nord. Tots els seus avantpassats provenen del Rosselló. Només l’avi patern, del qual ha heretat el cognom i a qui l’autor no va arribar a conèixer, era rus. A partir del seu interès per la figura del padrí, l’autor basteix una particular crònica familiar barrejada amb el relat de les vivències més íntimes i del propi pensament. El resultat és un relat singular i inclassificable en què Bezsonoff, a tall del millor acròbata, salta d’una banda a una altra i, entremig, expressa les seves contradiccions identitàries. Tot plegat amb un humor original i amb la llengua pròpia de la Catalunya del Nord.

  25. ELS AMANTS VOLÀTILS (Isidre Grau)

    GRAU,I (2011) Els amants volàtils. Proa (Barcelona)

    ARGUMENT
    Aquesta història té com a protagonista a en Maurici, un home madur, escriptor, que tot just ha acabat la seva última obra quan una veïna seva i antiga amant, l’Adela, li truca a la porta per explicar-li la seva última relació sentimental i li demana com a favor que l’escrigui per tal que ella pugui passar pàgina i seguir endavant. A partir d’aquí en Maurici és lliure de fer el que vulgui amb la història. Tot i que primer es mostra reticent a escriure, de mica en mica es van originant diferents successos que fan que la història d’en Sergi i la Marta, els protagonistes de la novel·la, vagi naixent en el cap de l’escriptor.

    VALORACIÓ
    Faig una valoració positiva de l’obra. El tema principal són les relacions amoroses que es donen entre persones amb una certa maduresa que ronden els 50-60 anys, penso que per a mi, que sóc una lectora jove, hi ha aspectes que em queden una mica lluny de la meva realitat actual i que en moments han fet que desconnecti una mica de la història, ja que no em veia reflectida en les situacions que es donaven. A més m’hauria agradat que la part on el protagonista explica com va crear la història fos més curta.

  26. L’home de la maleta

    Títol del llibre: L’home de la maleta.
    Autor: SOLSONA, Ramon
    Any d’edició: 2011
    Lloc d’edició:Barcelona
    Editorial: Raval Edicions SLU, Proa.
    Pàgines: 296
    ISBN: 978-84-7588-220-8.

    Argument:
    L’home de la maleta és una novel•la que ens explica la vida d’un antic músic d’orquestres de ball que decideix vendre’s el pis i anar a viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. Allà descobreix tres models de família molt diferents que no entén i que el fan adonar que la societat està canviant molt de pressa. És un avi rondinaire, individualista, obsessionat per la família, que reclama l’afecte de les seves filles. Tot i que la seva vida no ha estat fàcil, se la pren amb humor i treu importància a aquelles situacions difícils per les quals passa. En el moment més inesperat, la seva vida fa un tomb imprevist.

    Breu valoració del llibre:
    El llibre és excel•lent. Que estigui escrit en primera persona i el protagonista sigui un avi, fa que li agafis una estima familiar i les seves vivències et remoguin per dins. És com una caixa d’emocions, pots passar del riure al plor en un moment. Et fa adonar de la riquesa lingüística del català.

  27. La meitat de l’ànima, de Carme Riera, és la història d’una escriptora que mentre signa llibres el dia de Sant Jordi un desconegut se li acosta per donar-li uns papers que qüestionen els seus orígens i que proven que la seva identitat és falsa. A partir d’aquí aquesta escriptora comença la recerca dels seus orígens i mitjançant el llibre s’adreça a tots els lectors demanant ajuda per si algú pot aportar dades sobre el cas de la Cecília Balaguer, la seva mare, desapareguda el gener de 1960 a Portbou.
    La novel•la m’ha agradat força perquè et fa viure i sentir el que la protagonista sent. Parla sobre les vivències després de la guerra civil a Espanya i et fa qüestionar aspectes que potser mai havies tingut en compte. El fet de que el llibre inclogui moltes paraules en mallorquí ha sigut també molt enriquidor. El que potser he trobat a faltar és un final més definit, amb una història més acabada.

  28. Títol del llibre: La nevada del cucut
    Autor: Blanca BUSQUETS
    Any d’edició: 2010
    Editorial: Rosa dels Vents
    Pàgines: 253
    ISBN: 978-84-01-38763-0

    Argument:

    La història d’aquest llibre tracta sobre la vida de dues dones: per una banda la Tònia, que va viure fa cent anys i, per altra banda, la Lali. Totes dues comparteixen la passió de llegir i escriure i, a més a més, són les úniques que veuen un poble nevat en un quadre en què la resta de la gent només hi veu taques. La història de la vida de la Tònia s’entrecreua finalment amb la de la Lali i s’estableix un paral•lelisme entre les dues vides amb moltes semblances. És una història en què predomina la manera de viure de les dones i els silencis als què estaven sotmeses temps enrere. També es relata el dolor i les dificultats amb què s’han trobat totes dues protagonistes, acompanyades dels altres personatges que tenen un paper molt important i molt emotiu per a totes dues.

    Breu valoració:

    En un primer moment se’m feia difícil seguir el fil del llibre perquè es relaten dues històries que s’entrecreuen. Però un cop ja em vaig familiaritzar amb els personatges i ja els vaig arribar anar coneixent, em vaig trobar endinsada dins les dues històries. M’ha agradat moltíssim perquè està ple de tendresa, emocions i, al ser tan realista, és fàcil que et captivi.

  29. PA AMB XOCOLATA
    Autora: Teresa Roig.
    Editorial: Anàlisi
    Any d’edició: 2008.
    Pàgines: 313
    ISBN: 978-84-936601-3-0
    Idioma: Català, inclou expressions pròpies dels dialectes corresponents de la zona i de l’època: l’ italià, el lleidatà i el piemontès.
    Han passat 67 any des que va succeït tot, i en Llibert torna a casa seva, el seu vell cor reneix envoltat d’aquella aroma de xocolata i les veus de la seva infantesa. La novel•la ens situa a la vila d’Agramunt a començaments de la guerra civil espanyola.
    Una vesprada d’estiu, en Llibert veu un estel fugaç entre els núvols, als afores del poble, però no era un estel sinó un pilot italià de l’Aviaziones Legionaria que, en el transcurs d’una missió secreta, ha patit un accident. I no sols ha perdut el seu avió…també la memòria. Una forta amistat neix entre el nen i el pilot italià a qui bateja amb el nom de Tino.
    El pilot aconsegueix guanyar-se el respecte i l’estimació del poble i és a Agramunt on troba l’amor i la família que no aconsegueix recordar. Amb il•lusió i coratge torna a obrir la fàbrica de xocolata, la qual és l’ànima dels vilatans. La pau i la felicitat es trenca amb la guerra civil espanyola, els agramuntins només volen viure en pau, però les famílies es veuen obligades a pertànyer a un bàndol. La fam, la misèria, la por i les penúries passen a ser els protagonistes, el lector ja no ensuma l’aroma de xocolata, la coca d’arengades, la sopa de farigola, sinó olor de sang, la ferum de pixats, la brutícia, la foscor, l’angoixa, els cossos mutilats, la fortor dels cossos moribunds, les famílies fugint en la foscor del bosc… Però com va escriure en Tino en el seu quadern ” la pitjor guerra és la que cada home porta dins seu”.
    Després d’haver-me llegit el llibre dues vegades només puc dir una paraula “m’ha enganxat”. En un primera part l’autora ens presenta els personatges amb els seus secrets i misèries, potser aquesta primera part és una mica lenta, però quan fas una segona lectura acabes lligant caps amb la segona part. En la segona part les referències històriques són abundants, i els protagonistes es mostren nus al lector. La solidaritat, l’amor, la passió, la innocència, el coratge, són alguns dels sentiments que envolten la lectura. El llenguatge és senzill i les paraules desconegudes es poden deduir fàcilment pel context. L’acció és més ràpida i transmet una angoixa al lector, fins i tot pot arribar al punt de fer-te un nus a la gola. Només trobes un descans al final del llibre quan tornes a la vila d’Agramunt reconstruïda pels mateixes que la vàrem derruir.
    Recomano tenir a mà un bocí de xocolata, perquè tal i com succeeix amb altres llibres et vénen unes ganes incontrolables de menjar, en aquests cas, xocolata.

  30. Títol del llibre: K.L Reich
    Autor: Joaquim AMAT-PINIELLA
    Any d’edició: 2005
    Lloc d’edició: Barcelona
    Editorial: Edicions 62
    Pàgines: 558

    Argument

    La novel·la narra el testimoni de les tortures i humiliacions que pateixen milers de presoners als camps d’extermini nazis.
    Amat-Piniella descriu la seva pròpia experiència i la d’alguns dels seus companys a través d’uns personatges inventats. L’Emili, que representa els seu amic Arnal, aconsegueix un estatus privilegiat al camp gràcies als seus dibuixos pornogràfics per a un cap alemany; en Francesc, que encarna el seu íntim amic Pere Vives i Clavé, fou assassinat pels nazis amb una injecció de benzina al cor; l’August, un militant anarquista; en Rubio, el cap de l’organització comunista clandestina del camp; el Vicenç (“el valencià”), obsessionat pel menjar, i l’Ernest.
    Al costat oposat dels presoners tenim el comandant del camp, Hans Gupper, que a pesar d’una dura obediència nazi acabarà suïcidant-se davant la imminent alliberació dels camps per les tropes nord-americanes.

    Breu valoració del llibre

    El llibre m’ha agradat molt, no és una novel·la agradable de llegir però és el viu testimoni d’una persona que ha sobreviscut a l’holocaust i a l’estada en un camp de concentració. Personalment penso que val la pena llegir-lo.

  31. títol: La casa de gel.
    editorial: Bromera
    col•lecció: Eclèctica 179
    nombre de pàgines: 204
    Data de publicació: febrero 2010
    ISBN: 9788498246469

    Argument
    La novel·la ens explica la vida d’en Simó Vallés, persona que s’autodenomina “l’home més lleig del món” i viu en una metafòrica casa de gel. Després d´estudiar a Barcelona, ciències de la comunicació torna a la seva illa natal, Menorca. Un cop allí es troba immers en dues histories paral·leles. Per una banda, l’amor cap a l’Eulàlia, una peixatera originària de l’illa la qual mostra la seva indiferència cap en Simó, que fa tot el possible per conquistar-la. Per altra banda, la mort del seu pare, un militar del “división azul” que va lluitar a la guerra civil i la segona guerra mundial. Aquest, guarda un secret de família que ningú sap, i és en Simó juntament amb l’Eulàlia qui acabaran esbrinant allò que mai ha sortit a la llum, i que farà fondre aquestes parets de gel que els envolten.

    Breu valoració del llibre
    La novel·la està molt ben redactada, l’autor hi fusiona les dues temàtiques en que es troba immers el protagonista. Dos estils diferenciats que no es fan nosa l’un amb l’altre. El seu vocabulari és senzill i fàcil d’entendre, tot i que a vegades ens deixa anar alguna paraula en menorquí, que ens fa endinsar-nos més en la novel•la.

  32. Fora de Lloc és la primera novel.la de la Marta Cardona i es va publicar abans a Anglaterra que a Catalnuya. El llibre es situa a finals del anys cinquanta quan la Maria es casa amb en Jaume i al cap de pocs dies emigren a Anglaterra contractats com a servei domèstic. S’hauran d’adaptar a una societat diferent de la seva sentint l’enyorança de tornar a Catalunya. Pel camí la Maria lluitará, molt sovint tota sola, mentre en Jaume pensa només en cotxes, sortir i passar-s’ho bé. Els cinc fills que té l’ajuden a no sentir-se tan sola i a lluitar per allò que vol aconseguir.
    La novel.la m’ha agradat molt perquè parla dels sentiments, de les emocions i de les vivències d’una dona valenta i lluitadora (la Maria) d’una manera molt entenedora. Tot i tenir un lèxic molt ric, és un llibre fàcil de llegir.

  33. Najat El Hachmi : JO TAMBÉ SÓC CATALANA

    És un llibre autobiogràfic on l´autora relata com és la seva vida des que va arribar a la ciutat de Vic a l´edat de vuit anys juntament amb la seva mare i el seu germà bessó amb l´objectiu de reagrupar-se amb el seu pare, que ja feia uns anys que treballava a Catalunya en el sector de la construcció.
    La Najat descriu com era la seva vida al Marroc abans d’ arribar a Vic, i com canvia la seva manera de viure en arribar a Catalunya.
    Quan el seu fill li formula la pregunta :
    – Jo també sóc català, mama ?
    L´autora no sap què respondre, ja que ella mateixa té dubtes sobre si se sent catalana o bé marroquina. Al llarg de l´obra la Najat aborda amb profunditat el tema de la immigració, describint la seva experiència com a immigrant que viu a Catalunya, qüestionant-se sovint quina és la seva religió i quin paper té com a dona d´origen marroquí en la societat occidental. En definitiva, la Najat lluita internament per cercar la seva pròpia identitat vivint constantment entre dos mons i sense saber amb certesa si pertany a un o a un altre.
    Valoro positivament el llibre i el recomano a tothom qui vulgui tenir una visió de què sent un immigrant quan deixa el seu país per anar a treballar a un altre completament desconegut generalment, amb l´objectiu d´aconseguir una vida millor per a ell i la seva família. Llegint el llibre descobreixes que aquesta recerca d´una vida millor, és sovint una fal•làcia i que, la realitat amb què es troben els immigrants que arriben a qualsevol país occidental, no és tan idíl•lica com havien imaginat. Els prejudicis i els estereotips vers els immigrants són encara massa presents en els ciutadans autòctons i, la lectura del llibre, pot ser una petita aportació per ajudar a que això, lentament, pugui anar canviant.

  34. Pa negre d’Emili Teixidor

    Excel·lent obra que conté diferents gèneres literaris: novel·la de ficció que descriu viva i verament la història de la postguerra a la Catalunya rural i el dia a dia de persones que van viure situacions si no iguals, similars; narració descriptiva tant de paisatges com de persones, situacions i sentiments amb un lèxic ric, precís i acurat; contes i faules tant tradicionals com inventades per l’autor.

  35. Serra, Màrius (2008) Quiet. Empúries: Barcelona (185p)

    Quiet tracta d’un relat molt especial on l’autor, Màrius Serra, explica els primers set anys de vida del seu fill Lluís o Llullu. Aquest va néixer amb una greu encefalopatia que no li permet moure’s, ni riure, ni parlar,… només pot estar quiet. L’autor amb aquesta obra vol transmetre què significa tenir un fill amb aquestes necessitats, i ho fa a través de diverses històries, on podem trobar viatges a diferents països, visites als diferents metges que porten al Llullu,… i petits records que transmeten molt bé la realitat de la seva família, això si, sempre posant un toc d’humor i sovint certa ironia.

    Quiet, és un llibre molt enriquidor i interessant per a tothom, però sobretot per aquelles persones que vulguin saber sobre el món de les discapacitats i encara més, per aquells que tinguin com a fill, germà, nebot, nét, amic… una persona amb necessitats educatives especials. És una lectura de 10, ja que, Màrius fa una descripció directa d’una experiència gairebé invisible: ningú veu els nens d’ètnia llullu que van pel món, i Quiet els hi posa un focus a sobre. L’autor vol donar a conèixer la realitat d’aquesta discapacitat i a la vegada que serveixi com ajuda a totes aquelles famílies que es troben en situacions similars.

  36. Títol: Si tu em dius vine ho deixo tot…però digue’m vine
    Autor: Albert Espinosa
    Editorial: rosa dels vents
    Genera: novel•la (5a. edició)
    Nombre de pàgines: 202 pàgines escrites

    SINOPSI

    El títol d’aquesta novel.la fa referència a un bolero “Si tu me dices ven lo dejo todo”, però segons aquesta novel.la hi falta alguna cosa com ara: però digue’m vine.
    El protagonista és el Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep una trucada d’un pare que, desesperat, li demana ajuda.
    La recerca del nen el conduirà a l’illa de Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloren records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martí i el George.
    Retrobar-se amb el passat fa reflexionar el Dani sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella, tots els seus sentiments i les seves emocions retingudes i incompreses, els valors de totes les coses que l’importen.

    VALORACIÓ DEL LLIBRE

    És una novel.la on s’expressen tota mena de sentiments com ara la soledat, la por vers la parella. Una parella que arrossega tantes coses que ni tan sols l’amor és suficient. Tant mateix, àdhuc, afloren sentiments de culpa, la necessitat de perdre’s per intentar trobar-se, buscar qualsevol cosa per aferrar-se a la vida, conèixer i reconèixer tot allò que és part de tu per aprendre a caure i tornar a caminar, amb esperança, sense llàgrimes i encaminar el teu nou destí.
    Per això cal preguntar-se:

    – Vols o no vols controlar la teva vida?
    – Vols o no vols ser l’amo de tots els teus moments?
    – Ho vols?

    Cristina Tormos Guerrero, 6è.v.

  37. Títol: El secret del meu turbant
    Autor: GHULAM, Nadia i ROTGER, Agnès
    Editorial: Columna

    El secret del meu turbant explica la història real de la Nadia, una noia afganesa que va patir greus ferides a la cara a causa d’una bomba llançada pels talibans l’any mil nou-cents noranta dos. En sortir de l’hospital dos anys més tard, els talibans havien agafat el poder i havien imposat el seu règim, en el qual les dones no tenien ni vot ni paraula. La Nadia va prendre la decisió de fer-se passar per noi; el seu germà havia mort a la guerra, el seu pare va perdre la noció de la realitat i, per tant, ella va haver d’agafar la responsabilitat de mantenir la família. Aquest secret el va mantenir durant deu anys, fins que va conèixer la Sara, una periodista catalana que va aconseguir una operació aquí a Catalunya per a ella.

    És un llibre que t’enganxa des de la primera pàgina i que recomano molt llegir. A més a més, com es tracta d’una història real i la mateixa Nadia Ghulam ha estat partícip del llibre, fa que tot el que s’explica t’arribi amb més força i et sigui molt més fàcil connectar amb ella.

  38. Títol del llibre: Sense la mare
    Autora: Gisela Pou
    Any d’edició: 2008
    Lloc d’edició: Barcelona
    Editorial: Columna Edicions, S.A.
    Nombre de pàgines: 262
    ISBN: 978-84-664-0900-I

    Argument
    L’Emma Xifré dormia quan va sentir els seus pares, la Sílvia i el David, barallar-se. L’endemà, un camió carregat de llums de Nadal es va saltar un stop i el cotxe on viatjaven la Sílvia i l’Albert Xifré, el seu sogre, va acabar encastat contra l’aparador d’una botiga de núvies, en intentar esquivar-lo.
    Una psicòloga, la Sara, es va fer càrrec del cas de l’Emma. Es tractava d’un cas de dol mal resolt per la negació de la mort de la seva mare. La Sara va intuir que no li costaria trobar l’escletxa per a apropar-se a l’Emma, però es va equivocar.

    Breu valoració del llibre
    L’autora narra de manera molt fluida dues històries que s’entremesclen en el temps actual i passat, i que de manera sorprenent mostren els lligams que uneixen una mare i una filla, des de diferents perspectives. Es tracta d’un collage ple de sentiments que comença desvelant el final i va obrint portes sense deixar indiferent el lector.

    • Sense la mare de la Gisela Pou va ser publicat a Barcelona per l’editorial Columna l’any 2008. Té 262 pàgines.

      L’Emma és una nena que ha perdut la seva mare i, per això ha de visitar la Sara, una psicòloga que s’enfronta al repte de descobrir perquè la nena encara creu que la seva mare és viva. Aquest repte conduirà la Sara a explorar i a enfrontar-se amb la seva pròpia vida.
      A través d’una narració molt dinàmica l’autora ens descobreix com els diferents personatges s’enfronten a la mort i a la vida, a les relacions familiars, a les d’amistat, o a les relacions amoroses.
      La trama no és lineal, es mou en el temps endavant i enrere, el present i el passat es creuen una vegada i una altra, igual que les vides dels personatges que es van creuant encara que no sempre siguin conscients d’això.
      L’autora fa una descripció detallada de l’espai que envolta als personatges, del moviment permanent que es produeix al seu voltant, com si es tractés d’un guió cinematogràfic.

      És un llibre molt intens, amb un alt contingut emocional. Des de la primera pàgina et sents atrapat i no pots parar de llegir fins a conèixer el desenllaç final. A més a més, és fàcil de llegir, té un llenguatge planer, és molt fluid i sorprenent. Recomanaria la lectura d’aquest llibre a tothom i el donaria un notable, un 7.

  39. Llibre: El silenci de les vinyes
    Autor: Gisela Pou
    Editorial: Planeta
    núm. pàg. 456

    Argument
    El silenci de les vinyes és una novel.la plena de sensacions. La història es desenvolupa a San Sadurní d’Anoia on narra la vida de la saga dels Brucat, la matriarca l’Aurora Brucat del Bas n’és la principal protagonista, una dona fresa, intel·ligent, orgullosa i incapaç de perdonar. La seva ambició de poder la fa casar-se amb el Raimon Brucat que pertanyia a una de les famílies més poderoses de la comarca del Penedès, es van convertir en una parella que va aprendre a tolerar-se amb respecte. Del matrimoni van néixer cinc fills, quan el gran el Biel s’anava a casar, succeeix un tràgic accident, la mort del seu fill predilecte el Xavier. Aquest fet canviarà les seves vides no només del Brucat també dels Montferrer un altres protagonistes. S’acaba esbrinant que va ser un homicidi no un accident fet dòna peu a traïcions i venjances.
    L’autora diu que el cava ” és un personatge més”.

  40. Llibre: L’ÚLTIM TREN
    Autor: Maria Mercè Roca
    Editorial: Columna edicions SA
    núm. pàg. 192
    Argument
    És la història d’una separació d’un matrimoni ja acabat on cap dels dos desitja fer-li mal a l’altre. Una història d’amor, de dominació, de submissió, de silencis cada cop més prolongats, de pors, de solituds i de retrets callats al llarg dels anys de convivència.
    El llibre es divideix en tres parts. Les dues primeres ens ve representada a través de dos llargs monòlegs d’ella ( la Teresa) i d’ell ( l’Andreu) i la tercera part trobem una narració en tercera persona on trobem una narració en tercera persona on trobem les reaccions, els sentiments, el perquè havien arribat fins a aquest punt.
    Una història trista on podem veure que ella és una dona amb èxit a la feina, però amb un fracàs matrimonial, i ell és un desastre laboral però ha trobat l’amor en una altra dona.

  41. Anna M. Gómez (6e tarda)

    Alfred Bosch: Les set aromes del món.

    És un llibre força interessant, que et porta a descobrir racons del món en el seu estat més pur. L’autor ens fa una passejada per la història, on no falten alguns dels esdeveniments més rellevants. L’autor també ens descriu amb tota mena de detalls com es viu la febre del cafè, tot un esdeveniment per a l’època. Recomanable a totes les persones que els apassioni la història.

  42. Josep Pla: El carrer estret. Editorial: Edicions Destino SA. 229 pàg.

    La novel•la es dedica a relatar la vida d’un poble imaginari de Catalunya, Torrelles i concretament d’un carrer, el carrer Estret des del punt de vista del nou veterinari del poble i de la seva minyona.

    Argument: Un home jove, de Barcelona, viatja cap a Torrelles per ser el seu nou veterinari després de la mort de qui el precedí. Quan arriba lloga habitació en una fonda poc cuidada. Després d’instal•lar−s`hi decideix anar a visitar donya Pura, vídua de l’antic veterinari per donar−li el condol. S’entenen i la senyora li aconsella on ha d’anar pel lleure i amb qui s’ha de relacionar, a més, li recomana que llogui una casa al carrer Estret i que es busqui una minyona. L’home, efectivament, lloga el piset i donya Pura s’encarrega de buscar−li una minyona, la Francisqueta. Així doncs, comença la convivència d’aquestes dues persones i, com que resulta que la dona és la persona més xafardera del poble, l’home ha de sofrir els seus comentaris i saber el que pensa de tothom i què fan i perquè ho fan. Així, arriba a assabentar−se de les xafarderies del poble i això li permet conèixer amb més exactitud la vida de tots els personatges del llibre.
    El llibre, a part d’explicar una mica la vida de cada habitant, també ens fa algunes referències històriques com el fet que es separés la societat en burgesos, propietaris i proletariat i la introducció d’alguns invents com el cotxe.

  43. SALADRIGAS, Robert. La llibreta groga.

    Novel•la plena de petites històries que conflueixen en Alexis Casas, un pilot de línies aèries que ha assolit els seus objectius principals: una bona dona, dues filles, un bon nivell econòmic… Però quan comença a escriure les seves reflexions descobreix que, per tal de mitigar una buidor que l’acompanya, ha de superar una difícil empresa: escriure una història única. Amb aquesta intenció, decideix fer un canvi dràstic amb la seva vida, que fa trontollar el seu món d’afectes i relacions.

    Molt interessant el desenvolupament de la història respecte als sentiments dels personatges.

  44. Títol: Terra d’oblit. El vell camí dels càtars.
    Autor: Antoni DALMAU.
    Editorial: Columna.
    301 pàgines.
    Antoni Dalmau escriu aquesta novel·la històrica que està força bé. Es tracta d’una història real on l’església de Roma, recolçada pels francesos, intenten conquerir un cop darrer l’altre la ciutat de Tolosa, fins que finalment ho aconsegueixen. Els càtars, habitants d’aquestes terres són ininterrumpudament perseguits per l’església de Roma, tenint com a objectiu principal eliminar la seva creença catòlica, ja que el Papa manifesta que no hi cap cap creença més que la que ell profesa. Per altra banda, els francesos ajuden al Papa per aconseguir el que els interessa, que són les terres del Llenguadoc.
    Bon llibre per introduir-se temporalment en aquestes dates i per nutrir-se una mica d’informació dels càtars i de la seva forma de viure, constantment assetjats.

    • 1) Autor; Francesc Miralles Títol; El secret de Picasso Editorial; 62

      Pàgines; 272 amb epíleg i nota de l’autor incloses.

      Tracta sobre la recerca d’un quadre perdut de Picasso. Aquesta recerca, l’ha de fer un periodista, Leo Vidal, contractat per un ric galerista, Steiner.

      Picasso es va establir uns mesos a Horta de Sant Joan, a casa d’un amic de joventut. Durant aquesta estada, els dos amics pujaven a la muntanya a pintar inspirant-se sobre el paisatge i els moments d’oci de què gaudien.

      Picasso va estar pintant en un petit estudi, cedit pel flequer del poble.
      En senyal d’agraïment, l’artista regalà un quadre al flequer
      Serà aquest quadre misteriós, el que contindrà la clau i el secret per arribar a ser l’artista en què es va convertir Picasso.

      En aquesta quimera, el periodista que s’encarrega de la recerca, es trobarà amb aventura, perill i situacions inversemblants. En aquest recorregut, es troba amb diferents persones totes elles provinents de diferents llocs i de diferents ideologies, que en algun cas seran de gran ajut, i d’altres que no tenen res a veure amb la recerca.
      El problema és que en Leo disposa de poques dades, com per exemple; d’on es troba el quadre misteriós, qui el pot tenir, en quines condicions i que serà el que aquest llenç amaga.

  45. Martí GIRONELL: La venjança del bandoler. Columna, Barcelona, 2008.
    Si us agrada la novel·la històrica, si us ve de gust conèixer com un traginer català de principis del segle XIX es va arribar a convertir en un temut bandoler, si voleu saber més sobre la invasió napoleònica a Catalunya… Martí Gironell, periodista i escriptor, proposa amb aquest llibre un viatge cap al passat per tal de descobrir la figura de Josep Pujol i Barraca, àlies Boquica. Personatge real nascut a Besalú el 1778, Josep Pujol es va convertir en un caragirat durant l’ocupació francesa de la Península Ibèrica, entre 1808 i 1814. A partir de fonts d’època i relats de la tradició oral que han passat de generacions en generacions, l’autor construeix la vida del protagonista i en narra aquells episodis més rellevants per tal d’entendre la decisió del personatge de trair el bàndol patriota i posar-se al servei de les autoritats franceses.
    Ben contextualitzada a nivell històric, rigorosa i precisa amb els mots i les expressions d’època, “La venjança del bandoler” fa passar una bona estona al lector gràcies a una escriptura amena i a alguns episodis de “sang i fetge”. Potser massa lineal i un xic previsible, i amb uns personatges una mica plans a nivell literari. Però ja se sap, a vegades la novel·la històrica és així…

  46. L’últim dia abans de demà
    Eduard Márquez
    Ed. Empúries, Barcelona 2010

    Fa un cert temps que vaig descobrir aquest autor que es mantenia una mica al marge de tot el món mediàtic de les entrevistes i presentacions de llibres. Escriu novel·les curtes però plenes de detalls i sempre sorprenents. No es pot explicar cap argument de les seves obres perquè resultaria impossible. És un escriptor molt original i les seves obres sempre segueixen el mateix esquema, salts en el temps, barreja de diàlegs passats i presents, etc. Malgrat semblin difícil de llegir, mantenen sempre l’interès del lector. No us perdeu les seves obres.

  47. De tant en tant arriba a les mans del lector un d’aquests llibres que són veritables joies literàries. Primo Levy va dir del “Sol a Berlín” que era un llibre que val per sempre. Doncs sí, aquesta novel·la d’amor, valentia i resistència escrita magistralment per Hans Fallada no us deixarà indiferents. No deixeu passar l’oportunitat de llegir aquesta meravellosa novel·la que hauria d’ésser emmarcada com una de les grans joies de la literatura universal. Descobriu-la i capbusseu-vos en les seves pàgines, no us penedireu.

    Títol: Sol a Berlín
    Autor: Hans Fallada
    Editorial: Edicions de 1984
    Preu: 20 euros

  48. BOSCH, Alfred. Inquisitio. Barcelona : Columna Edicions, 2006, 431 pàg.

    Inquisitio és una novel•la històrica ambientada a la València del segle XIX que ens relata el procés inquisitorial contra en Gaietà Ripoll, l’última víctima mortal de la Inquisició.
    Mossèn Llorenç Ramo (rector dels escolapis, amic i confessor del condemnat) és qui ens va narrant aquesta història. Ens explica com es va veure involucrat en una societat secreta ultra que pretenia ressuscitar la Inquisició i com es va produir una gran lluita de poders entre els blancs, que representaven el poder eclesiàstic d’una banda, i els negres que representaven doctrines més revolucionaries del l’altra.
    Finalment, qui pateix les conseqüències d’aquesta lluita és en Gaietà, un home honest que va pagar per les seves creences amb la vida.
    Per mi ha estat un relat amè i distret ja que l’autor envolta un dels moments més obscurs de la nostra història amb un argument imaginatiu que el fa molt entretingut.

    • Bosch, Alfred. (2006). Inquisitio. Barcelona: Comuna Edicions. 431 p. (Col•lecció clàssica).

      Aquesta novel•la relata molt més que un procés inquisitorial contra una persona. La víctima és un home creient i bo que desenvolupa la seva tasca de mestre per convicció. Té unes idees molt clares, però molt avantguardistes, del que significa donar formació acadèmica i donar formació religiosa, sense haver d’incloure tots els ritus eclesiàstics en aquest procés.

      Durant el relat observem la profunda amistat que es crea entre el mestre, Gaietà Ripoll, i el pare Ramo, la qual cosa ens permet endinsar-nos en la visió d’una època (segle XIX) en què l’Església ostenta encara un immens poder que atempta contra la més bàsica de totes les llibertats humanes com és el dret a la vida.

      També podem gaudir d’unes profundes reflexions filosòfiques sobre la vida, la religió, el bé, el mal, la mort, els avenços tecnològics, la moral… Però, sobretot queda palesa la importància d’un bon ensenyament per als infants, ja que aquest tindrà repercussions en el seu desenvolupament futur personal com a éssers humans adults amb criteri propi.

  49. Les Veus del Pamano
    Jaume Cabré
    Editorial Proa, Barcelona, 2009
    Col•lecció: La Butxaca
    Pàgines: 622

    Les Veus del Pamano és una novel•la que ofereix una visió molt complexa de la guerra civil espanyola i ho fa des de la contemplació dels dos bàndols, però intentant veure les coses de color gris. Hi ha motius personals, ferides velles, covards, herois a la força, que conviuen en un petit poble en una època determinada però que s’allarguen en el temps. Els múltiples nivells narratius i personatges que viuen en èpoques diferents li permeten construir aquesta panoràmica de la societat catalana de la postguerra. Això és un mèrit importantíssim, que fa que no estiguem davant la típica novel•la històrica sobre la Guerra Civil. És per això que Jaume Cabré construeix un llibre meravellós, que t’atrapa des del primer moment i que no pots deixar de llegir tot i saber el resultat final de la història. Una adaptació televisiva d’un bon llibre no té per què allunyar-te de la seva lectura.

    • Veig que Jaume Cabré és un dels grans escriptors catalans. Quan a classe ens van encarregar la lectura de Senyoria, mai no vaig pensar que fos tan interessant, entretinguda i fàcil de llegir, malgrat tractar-se d’una novel·la històrica. Ara, amb aquest teu comentari intentaré continuar llegir aquest autor. Gràcies Araceli.

  50. Autor: Gemma Lienas
    Títol: Atrapada al mirall
    Editorial: Empúries
    La novel·la “Atrapada al mirall” ens explica la història d’una dona, la Laura, que ha patit maltractament psicològic. L’explicació del procés del maltractament està molt ben tractada i ben escrita. Penso que és un tema molt greu i per tant no es pot escriure sobre ell d’una manera banal, però en aquest cas l’autora ho fa amb molta cura i ofereix una informació molt interessant. Cal dir també, que al començament la història em va agradar molt, però a mesura que ha anat continuant m’ha decebut una mica. Des del meu punt de vista (opinió totalment personal), l’inici de la novel·la crea expectatives molt altes que per a mi, al final, no s’acompleixen.

  51. Autor: Carles Casajuana
    Títol: L’últim home que parlava català
    Editorial: editorial Planeta
    Pàgines: 208
    Premis: Ramon Llull 2009
    Data de publicació: 2009
    Ramón Balaguer escriu una novel•la i sofreix mobbing immobiliari per part d’un antic veí que ha comprat tot l’edifici i vol tornar-lo a fer de nou. Balaguer no vol marxar i endarrereix les obres, cosa que fa enfadar al propietari de la resta de pisos (Soteras). I no vol marxar perquè diu que ha d’acabar la novel•la on la va començar. Manté una relació amb la Rosa però no es pot comprometre amb ella fins a acabar la novel•la: “Necessita acabar-la entre les ruïnes de la seva vida passada. Quan l’acabi, girarà full i estarà net per començar de nou. Ara no ho està, i no funcionaria”. D’altra banda un altre escriptor-okupa s’instal•la a l’edifici. Es tracta de Miquel Rovira que escriu un llibre sobre la desaparició del català i la mort de l’últim home que la parlava. Els dos escriptors catalans discuteixen sobre el bilingüisme, ja que en Balaguer escriu en castellà i en Rovira en català. Aquest mobbing immobiliari a un dels escriptors representa un assetjament a la literatura i una crítica dels problemes que té la llengua i la literatura per subsistir.

  52. El cementiri de Praga

    Llegir a Umberto Eco no és fàcil, però mai decep. Les seves històries estan plenes de vida, amb personatges fascinants que ens fan volar la imaginació allà on aquest escriptor vol portar-nos. El capità Simonini, resulta ésser un gran mentider, misogin i golafre.Viu de l’engany, tot falsificant documents es converteix en un mercenari apàtrida, espectador privilegiat del convuls final de dinou i de la no menys tràgica primera meitat del segle XX. L’autor de “el nom de la rosa” ens presenta una nova novel·la plena de fascinants personatges secundaris inoblidables com és el cas d’un revolucionari Alexandre Dumas guanyat a la causa de Garibaldi i d’una Itàlia unificada. Més endavant, altres personatges més sinistres voldran aprofitar-se de l’ofici del capità Simoni…

  53. De tot cor

    No descobrirem res si diem que Andreu Martín és un dels millors escriptors de novel·la negra del panorama literari català. En aquest llibre l’autor ens endinsa en el tèrbol món de la premsa rosa, on els límits ètics i morals literalment són esmicolats en mil bocins. L’assassinat d’un dels més famosos “periodistes” del cor encetarà una investigació al bell mig dels budells d’aquest fastigós món ple de mentides que els seus protagonistes desbudellen sense cap mània. A més, com a anècdota us diré que la descripció de les ferides que pateix la víctima ha estat feta amb la col·laboració d’un dels millors metges forenses de Catalunya. Us recomano aquest llibre…de tot cor.

  54. L’illa de l’última veritat

    Aquest llibre de Flavia Company és molt engrescador. Us el recomano.
    El doctor Prendel viu amb un secret inconfessable des que va tornar d’un naufragi al mig de l’Atlàntic ara fa cinc anys. La seva amant no el reconeix, ha canviat molt i, ara que està greument malalt, en vol explicar els anys viscuts com a nàufrag a l’illa. Per què ara vol parlar? La veritat ,de vegades, és molt crua de pair…

  55. SOTA LA PELL

    Aquesta novel·la negra de l’escriptor Llorenç Capdevila és simplement fantàstica! Us captivarà i us invitarà a capbussar-vos a l’infern de les màfies internacionals.
    Quina relació poden tenir dos cadàvers trobats amb dos anys de diferència? Cossos que pertanyen a un home i una dona i que únicament tenen en comú un tatuatge idèntic. Pau Perellós, el protagonista, és un escriptor en crisi que coneix un dia a una prostituta polonesa. La desaparició de la noia fa que en Pau iniciï una recerca molt i molt perillosa…

  56. Nosaltres som una part de la Terra

    Un recomano aquest llibret de poc més de quaranta pàgines, on el Gran Cabdill Seattle respon a la petició de compra de les terres índies per part del president dels Estats Units Franklin Pearce, l’any 1855.
    Amb visions antagòniques de la vida i de la natura, observareu com el construccionisme social dels nostres dies és, en veu d’aquest cabdill indi, molt i molt criticable. I ens fa reflexionar sobre la vida i el nostre paper al planeta, com una part d’ell. Té un valor ecologista aquest missatge de primer ordre.

  57. És fantàstic poder llegir tantes recomanacions, i poder gaudir de la bona literatura catalana, sobretot veure allò que als lectors més els ha sorprès de cada llibre.
    M’agradaria tenir el temps per poder-me llegir tots.

    Heu fet una tasca molt ben feta i els resultats a final de curs segur que ompliren els vostres desitjos.

    Gràcies a tot@s.

  58. SI PUGES AL SAGARMANTHA QUAN FUMEJA NEU I VENT
    Sagarmantha és el nom Nepalès de l´Everest i vol dir _el qui té el cap en el cel-, perquè l´Everest és el cim més alt del món. Fa 8.848 metres d’alçada. D’aquests, els últims 1300 metres són gel i neu.
    Aquest llibre explica l’aventura de dotze alpinistes que l’escalan .
    A diferència d’altres llibres, aquest és en el seu 80% el recull d’unes cartes escrites al Josep (germà de la Mireia), una noia que formà part d’aquesta expedició.
    Durant el transcurs de l’ascens i ha tot un seguit d’esdeveniments que fan que una part del grup no en retorni. La Mireia és una d’elles.
    Per tant, el Josep se’n va al Nepal a cercar el dietari i les pertinences de la seva germana, i allí juntament amb les cartes escrites per la resta del grup explicant les seves vivències, descobreix la veritat. Una realitat mai imaginada i que només la muntanya sabia.

  59. EL MEU AMOR SPUTNIK- HARUKI MURACAMI

    En primer lloc m’agradaria dir que – el meu amor sputnik- és una novel-la d´intriga eròtica.
    Si, si…! eròtica! Com moltes altres novel-les de´n Murakami.
    Aquesta és una història d´amor entre lírica i inquietant amb un toc poètic, característic i descarat de l’autor.
    És a dir, un conjunt de sentiments de unes proporcions veritablement monumentals, entre un jove professor, que està completament enamorat d´una noia (Sumire).
    Per altre banda, aquesta està enamorada de (Miu) una dona 17 anys més gran que ella.
    I…! no solament més gran, sinó que una dona…! que a més, es casada…!
    En definitiva un trio de sentiments, emocions, obstacles i secrets que fan una lectura ràpida, compulsiva i desenfrenada.

  60. Gabriel Janer Manila: Estàtues sobre el mar

    Jo us recomano aquest llibre: una història (no només) d’amor entre Mallorca i Amsterdam, acabada la Segona Guerra Mundial. Vaig descobrir fa anys aquest escriptor mallorquí de casualitat i em va encantar!

  61. Barley, Nigel . L'antropoleg innocent: notes des d'una cabana de fang

    L’antropòleg innocent ens parla de l’experiència de Nigel Barley un antropòleg que se’n va anar a fer el seu treball de camp a la terra dels dowayos (a l’Àfrica occidental)

    Durant 18 mesos acumula un seguit d’anècdotes que moltes vegades arrenquen el somriure del lector. D’altres, en canvi, fan reflexionar sobre les condicions de vida d’aquell país.

    Nigel va tornar a casa seva només amb un parell de pantalons estripats, set llibretes tacades i arrugades de notes sobre l’Àfrica occidental, una càmera plena de sorra i una denúncia en italià. Us convido a esbrinar què li va passar.

  62. Sílvia ALCÀNTARA, Olor de colònia.

    L’autora d’aquesta novel•la és la Sílvia Alcantara, que va néixer a Puig-Reig (al Berguedà) l’any 1944. A mitjan dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment.
    La novel•la està ambientada en una colònia tèxtil dels anys cinquanta i la trama va plena de misteris arran d’un incendi misteriós que s’esdevé en una colònia molt semblant a aquella on va viure més de vint anys la mateixa escriptora. A conseqüència d’aquest incendi, mor un treballador i la seva vídua (Teresa) i els fills es veuen obligats a deixar el pis on vivien perquè l’ocupi el nou escrivent. És una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treballs, ja que és també l’escola per a fills, l’església, la botiga i les cases per a viure-hi.
    Es tracta d’una novel•la on es troben reflectits tots els sentiments d’una comunitat, d’unes classes socials, d’un temps i d’un país. És un llibre que qualsevol persona que no sigui catalanoparlant pot llegir, ja que està escrit d’una manera senzilla i planera. T’atrapa des de la primera pàgina, ja que el suspens i la intriga es manté fins a l’última pàgina, amb un final sorprenent.

    • M’ha agradat molt la novel.la de la Sílvia Alcàntara. Utilitza un llenguatge tendre, proper i ple de detalls. Explica històries de vides paral.leles,dels amos, dels treballadors, de les monges, amors i desamors, de fills secrets, d’enveges, por del que diran, por de perdre la feina, la postguerra a Catalunya, l’educació, la vida en els telers…Tot el que succeeix en el present té una explicació en el passat, tot té un perquè, fins i tot l’incendi. Manté la intriga fins al final de la novel.la.
      Llegir aquest llibre m’ha fet recordar aquelles històries que m’explicava la meva àvia, quan jo era petita.

  63. Albert Casals: El món sobre rodes

    “Mira al teu voltant: pots triar viure trist o content. Jo trio la felicitat”. Així comença aquest llibre, que tant m’ha agradat. El protagonista del llibre és el mateix escriptor. En primer lloc, està escrit en una forma senzilla, fàcil d’entendre, amb poques paraules desconegudes.

    En segon lloc, és un llibre divertit. Narra les experiències, les aventures que ha viscut en els seus viatges tot sol arreu del món, d’un nen que va patir una malaltia que el va deixar en una cadira de rodes als vuit anys. La malaltia que va a patir no el va impedir viatjar sol arreu del món des dels catorze anys.

    Finalment, l’autor vol transmetre coses intangibles com la felicitat, ganes de viure, l’optimisme d’un nen amb problemes físics però amb moltes ganes de viure, de conèixer gent i coses noves.

  64. MARTÍN, Andreu; RIBERA, Jaume. Tots els detectius es diuen Flanagan.

    Aquest llibre és el segon d’una col•lecció de dotze, escrits per Jaume Ribera i Andreu Martín, i dirigits a adolescents.
    Són llibres d’investigació senzills, que tenen una part còmica i una altra part més seriosa, on toquen temes socials, com la desigualtat social i la situació marginal d’alguns barris de Barcelona.
    El protagonista d’aquest llibre és un jove adolescent al qual agrada fer petites feines de detectiu. Es dedica a ajudar els seus companys de l’escola en algunes investigacions. Coneix la Carmen, una noia gitana que li demana ajuda perquè el seu nebot ha desaparegut. El llibre explica els embolics que té el protagonista al llarg de la història.
    El text no tan sols explica el misteri de la desaparició sinó les dues històries d’amor que té el protagonista amb la Nines i la Carmen, respectivament (elles són d’estatus socials ben diferents).
    No dubtaria a recomanar aquest llibre als fills del meus amics i companys: és molt entretingut.

  65. Gaspar Hernández: El silenci

    La novel•la tracta d’ una noia japonesa, Umiko, que imparteix classes de meditació i creu en el poder de la curació espiritual. Ella emmalalteix de càncer i demana ajut a un ex-alumne i periodista radiofònic perquè posi en pràctica aquest tipus de teràpia més espiritual. El periodista és el protagonista i narrador de la historia.
    Tot succeeix en una nit i a l’habitació de la casa de Umiko de Formentera, mentre el periodista fa l’exercici que prèviament li ha explicat una amiga de la noia. La primera part consisteix a parlar-li tota la nit mentre ella dorm, perquè, segons Umiko, amb la seva veu pot generar una vibració especial i aconseguir una millora de la seva malaltia. La segona part de l’exercici va més enllà de la paraula i és quan el periodista és qüestiona el seu paper.
    Us recomano la seva lectura per la seva sensibilitat i tendresa narrativa i perquè et fa reflexionar sobre les coses que som capaços de fer en situacions extremes o de desesperació

  66. Albert Sánchez Piñol: La pell freda

    La novel•la tracta d’un excombatent irlandès (Collage) que amb l’excusa de fer d’oficial atmosfèric, decideix aïllar-se del seu passat en una petita illa de l’oceà Atlàntic. El seu objectiu serà mesurar els vents de l’illa durant un any sencer.

    Quan vaig decidir llegir-me aquest llibre, ho vaig fer donada la gran fama que el precedia, com llibre de culte amb un gran èxit internacional.

    L’’inici del llibre és interessant, però és un miratge, el llibre entra en un bucle de lluites ferotges contra unes bestioles, que no sap com sortir-ne, be si ho sap, amb un final totalment decebedor i absurd.

    Per a mi és una lectura molt metafísica, que perd qualsevol sentit, en especial, el final de la historia.

    És per tot això, que no recomano la seva lectura, però és probable que jo no tingui gaire gust literari, veient el gran èxit que ha tingut aquest llibre.

  67. OLLER, Narcís: Pilar Prim

    He trobat aquest llibre força interessant. Aquesta novel•la és un clàssic de la literatura catalana del segle XIX. A través d’un narrador, que és omniscient en tots els esdeveniments i pensaments dels diferents personatges, l’autor ens submergeix en un món ple de prejudicis, acció, cobdícia i romanticisme. Es diu tot d’una manera molt descriptiva. La Pilar Prim, el nostre personatge principal, és una vídua de classe burgesa obligada a no tornar-se a casar si no vol perdre la seva fortuna a conseqüència del testament que li va deixar un marit molt gelós.

  68. BARBAL: Mel i metzines.

    Maria Barbal es posa en la pell de l’Agustí Ribera per explicar la vida d’aquest fill cabaler d’un poble del Pallars. Ho fa fent servir les paraules adequades perquè puguis sentir l’ambient d’un poble de pagesos d’abans de la guerra civil. La història està dividida en dues parts ben diferenciades.

    A la primera part s’avança des de la infantesa, fins a la joventut de l’Agustí. Aquesta transcorre tranquil•la i segura, amb el caliu de la seva família.

    A la segona part ens trobem un Agustí adult, serè… amb una vida a l’esquena. Després d’haver patit una guerra, d’haver estat en un camp de refugiats a França, d’haver treballat com a netejador de plats en un hotel a París, d’haver-se casat i de ser pare d’una filla, d’haver enviudat, ser un cuiner de nom, etc., l’Agustí torna al Pallars, a Olp, el seu enyorat poble

  69. Bosch, Alfred: L’Atles Furtiu

    Es tracta d’una novel•la històrica, basada en els jueus del segle XIII. La història es desenvolupa a la ciutat de Mallorca i a Barcelona principalment, essent a més a més un recorregut geogràfic per les terres més llunyanes conegudes fins aleshores.

    El protagonista, en Jadufà, va nàixer sota una maledicció: portaria la desgràcia al seu poble jueu. El seu pare, un prestigiós bruixoler, li va ensenyar tots els secrets del seu ofici. L’Infant els va encarregar fer un “atles reial”, els en pagarien molts diners. Moltes persones van col•laborar en la producció.

    En Jadufà viatjarà molt pertot arreu de Catalunya i fins i tot arribarà al palau dels Papes d’Avinyó i s’enamorarà secretament de la que havia sigut una princesa africana, encara que haurà de casar-se amb una jueva. La desgràcia arribarà a tots els calls i molts jueus moriran i fins i tot hauran de convertir-se al cristianisme.

  70. CASAJUANA, Carles: L’últim home que parlava català

    Aquesta novel•la reflexiona sobre la situació actual del català a la nostra societat, sobre si no estarem ja en un punt sense retorn a la vida d’aquesta llengua, del perill que corre actualment la seva utilització per culpa de diferents factors com la immigració, la globalització, etc. Com a vehicle per a aquestes reflexions l’autor fa servir, a manera de símil, el setge immobiliari que pateix el protagonista.

    És una novel•la de fàcil lectura, el ritme no decau, els personatges queden ben definits i en cap cas l’autor pren partit per cap teoria, tan sols deixa sobre la taula tot un seguit de reflexions que fa que el lector pugui fer-se la seva opinió personal.

  71. Monika Zgustova: La dona silenciosa.

    Sylva és la dona silenciosa que ens va explicant la seva vida en aquesta obra. Una vida en què, segons ella mateixa afirma, només pren una o dues decisions, i alguna amb nefastes conseqüències per ella o el seu entorn.
    Neix a Praga, en el si d’una família aristòcrata i envoltada de totes les comoditats. Però aquesta comoditat va canviant al llarg de la seva vida: ha de viure el període nazi que precedeix la guerra, la pròpia guerra i el període de postguerra, sota el domini del règim soviètic.
    És una obra que no et deixa indiferent, ja que et fa reflexionar sobre temes com la preocupació per un mateix que preval sobre la preocupació per l’interès col•lectiu, o l’impacte de les nostres decisions sobre el nostre futur i el del nostre entorn.
    S’ha de considerar també que tracta una temàtica molt coneguda, com és el patiment de la guerra; però no ho fa des de la perspectiva dels jueus que van anar al camp de concentració, o d’aquells que van estar al camp de batalla: ens explica els patiments de la resta de gent.

  72. MARTÍN, Andreu: Crònica negra.

    La Crònica Negra de l’escriptor català Andreu Martín pertany al gènere negre que tan de moda està a l’actualitat. No obstant això, no és la típica obra policíaca de quatre-centes pàgines, sinó que és un conjunt de catorze històries que es presenten i es resolen en un no res, on els protagonistes pertanyen a un món marginat i fosc. No obstant, la creativitat i innovació de l’obra radica en el desenllaç de cada una de les històries a tall de crònica periodística. I, la millor història, sens dubte, “Sàbat”, protagonitzada per un capellà que vol acabar amb Satanàs però que, per aconseguir-ho, es convertirà en una persona obsessiva i perversa, fins i tot en un assassí.

  73. El VIOLÍ D’AUSCHWITZ
    De l’escriptora catalana MARIA ANGELS ANGLADA, nascuda a VIC, llicenciada en Filologia clàssica, va conrear sobretot la poesia, l’assaig literari i la narrativa.
    És una obra molt interessant, animin-se a llegir-lo.

    L’obra comença amb un concert a Cracòvia dedicat a en Mozart, que feia dos-cents anys que s’havia mort.
    Als músics convidats els va cridar molt l’atenció el so del violí solista de l’orquestra, el violí sonava amb extrema afinació i se sentia una passió continguda. El tocava una dona ja gran, d’ulls tristos, que es deia Regina. Aquesta dona va recopilar unes fotocòpies de testimonis d’aquells temps. En aquestes fotocòpies es relaten les condicions de vida a la presó del camp dels Tres Rius d’Auschwitz.
    Uns d’aquests testimonis és el del seu oncle en Daniel, un luthier presoner nascut a Cracòvia que va sobreviure gràcies als seus coneixements com violer i fuster.
    Les condicions de vida dels presoners en aquests camps són infrahumanes. Tot el que tenia ofici se salvava d’anar a la pedrera, que era el pitjor lloc. El comandant del camp Saukel i el metge Rascher es van jugar el cap de en Daniel, el violer.
    L’aposta és la construcció d’un violí amb les mesures d’un Stradivarius en un temps determinat. La seva vida contra una caixa de vi Francès.
    En Daniel s’aplicava a la tasca tan bé com podia, sense reposar gens, ja que així podia salvar-se d’anar a la pedrera o d’anar cap l’experiment que feia el metge Rascher.
    L’experiment es tractava de submergir els presoners dintre d’una banyera d’aigua fredíssima fins a quatre graus, i els hi mantenien dintre fins que perdien el coneixement. Els retornen posant-los entre dues dones nues o presoners perquè s’escalfin.

  74. CABRÉ, Jaume: La teranyina.
    Personalment no m’ha agradat gaire, però no deixo d’admetre que és un llibre molt ben escrit, amb una escriptura lenta i reposada, sempre molt meditada i refeta a consciència.
    Pel qui li agrada aquesta forma d’escriure, és un llibre recomanable, perquè l’escriptor narra cada situació del trama molt bé, amb tot detall i com si un mateix visqués la història en primera persona.

  75. Matthew TREE (2000): CAT Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix. Editorial Columna

    Aquest llibre és un viatge per Catalunya. El seu autor, un anglès que fa uns setze anys que hi viu i n’està enamorat, viatja durant trenta dies visitant diverses poblacions, buscant què és “això de ser català”. Les condicions del viatge que s’imposa només són dues: viatjar sempre en transport públic i no tornar a visitar cap de les destinacions.
    El viatge comença a l’Hospitalet de Llobregat, segueix cap a terres tarragonines, s’enfila travessant les comarques lleidatanes fins a Vielha, i passant per la Cerdanya, s’encamina cap el Ripollès. La ruta acaba en un poble d’Osona on va anar a parar el nostre autor quan, per primera vegada, va trepitjar Catalunya quan tenia 20 anys.

    Com a comentari personal puc dir que és un llibre entretingut, l’autor fa unes reflexions amb un humor cínic que et fan deixar anar un somriure. Trobo però, que l’autor no és gaire objectiu i no dóna segones oportunitats als llocs o a la gent que a primer cop d’ull no li agraden. En canvi, a les localitats que ja coneix i que li agraden no els troba cap defecte. Malgrat aquesta crítica, sí que recomanaria la lectura del llibre per tenir una visió diferent de l’habitual o tòpica de Catalunya.

  76. Esteban Martín & Andreu Carranza: La Clau Gaudí

    La Clau Gaudí és una novel.la ambientada a la Barcelona de l’any 2006. Maria, néta d’un aprenent de l’arquitecte Antoni Gaudí, és l’encarregada de trobar el secret que el seu avi va amagar després de la mort del mestre. L’avi, amb 92 anys i malalt d’alzheimer, està perdent els records. La noia, amb l’ajuda d’un llibre d’endevinalles, que el seu avi va escriure, haurà de trobar el secret més gran de tota la cristiandat i que es troba amagat en un dels edificis de Gaudí a Barcelona. Tot això amb un inconvenient molt perillós: la persecució dels Homes Mènsula, que han intentat destruir el secret durant segles i no s’aturaran per aconseguir-lo abans que ningú…

  77. Jo, el desconegut, d’Antoni Dalmases, ed. Cruïlla 256 pàg.

    L’Arnau és un adolescent de l’any dos mil. És un xicot com la majoria d’aquest temps: té ganes de festa i de passar-s’ho bé. L’Arnau s’enamora de l’Olga, una companya de classe a l’institut, una noia força compromesa amb les organitzacions assistencials i el moviment de rebuig a la guerra d’Irak. L’amor que sent el conduirà al món de l’Olga: aviat es veurà immers en una manifestació i fent companyia a un avi, el Ramon, amb tics de la malaltia d’Alzheimer, però capaç de recordar els seus ideals (el seu gat es diu Malatesta).
    Serà aquesta relació, la de l’Arnau amb el Ramon, l’eix central de l’argument de la novel•la de Dalmases. Un argument que anirà envoltant el personatge central de l’obra (l’Arnau) i anirà transformant la seva manera d’entendre el món.
    La novel•la ens mostra diversos nivells d’amnèsia: la històrica (la malaltia del Ramon amenaça d’enterrar per sempre part d’una història), la vital (el desconeixement del que li ha passat al germà del Ramon és el resultat d’anys d’amnèsia històrica enquistada pel terror i acompanyada per un pacte de silenci) i la falta de transmissió generacional (el desconeixement de l’Arnau és fruit d’un sistema que ha volgut modelar la realitat).
    La història del Ramon, els camps de concentració, l’idealisme de la lluita en contra del franquisme; proporciona a l’Arnau la reflexió necessària per a la seva transformació com a persona.

  78. Gisela POU: Sense la mare.

    Es tracta d’una novel•la contemporània que manifesta les relacions que hi ha entre una mare i una filla. Durant tota la història, la novel•la ens parla de la vida dels protagonistes principals. Els fets comencen cap al novembre, quan un cotxe s’encasta en un aparador i la conductora mor a l’acte. La filla de la difunta, transcorregut un any, encara no s’adona que la seva mare no hi és. El pare intenta per tots els mitjans buscar una solució a l’inevitable problema que té la nena, i contacta amb una psicòloga perquè l’intenti ajudar a buscar una resposta al problema de la filla.

  79. Najat El Hachmi: L’últim patriarca

    L’últim Patriarca és una novel•la de Najat El Hachmi, que narra la vida d’una família de cultura musulmana, on el pare, en Mimount Driouch, porta al nivell més extrem els costums del seu poble, sobrepassant tots els límits possibles de racionalitat i creant situacions veritablement dramàtiques. A més a més, la família es veu abocada a anar a viure a Catalunya, lluny de la seva terra, on es troben en un continu enfrontament de cultures. En particular, la filla, que és qui narra tota la història, ha de enfrontar-se de ben petita al xoc continu d’ambdues cultures.
    En Mimount, amb un caràcter molt especial, té una personalitat un xic malaltissa i, per això, en un procés que ell qualificaria de “domesticació”, va maltractar contínuament la seva dona i, més tard, la seva filla, tant físicament com psicològicament. Un cop a Catalunya, la seva filla va començar a anar al col•legi, fet que li va servir per anar incorporant-se a la nova cultura, però que a la vegada la va fer entrar en tot un seguit de contradiccions entre ambdues cultures.
    Finalment, amb un desenllaç un xic espectacular, trencà per sempre més amb el malson viscut, integrant-se plenament amb aquella nova cultura, que, de fet, ja era la seva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s